30 Festival de la Poesia

Viure poèticament a l’abril

Viure poèticament a l’abril

La poesia si no és vida no té sentit. Els poemes tenen una missió fonamental, injectar vida. Però no sempre les injeccions són saludables. La lectura d’un poemari és una injecció. Per què sigui efectiva primerament ha de ser afectiva. Senzillament, desvetlla un desig. I quan hi ha desig el destí és assequible. El mes d’abril, que és el marc del dia del llibre i de la rosa, a Catalunya escampa sensacions de bellesa íntima i el psíquic de les persones floreix com floreixen els jardins a la primavera. La poesia i la rosa són cada dia la primavera de la vida que defineix una plenitud de libertad en el camp de la història. Perquè viure poèticament significa ser i saber estar i fer. I aquesta realitat, que en la primavera es defineix amb l’exuberància del color i la fragància floral, en el dia a dia de la vida es viu amb la força interior de la personalitat que es transforma en solidaritat i amor per què la felicitat defineixi el jardí de la història.

I en aquesta tasca de conreu psíquic de la humanitat, la poesia hi ha d’exercir sanitàriament injectant vida, culturalment oferint lectures que són medecines d’excel·lència, socialment perquè conviden a la solidaritat amb germanor i laboralment perquè enriqueixen l’esperit i el resultat és una persona íntegra en una societat de convivència en pau. La poesia és més que els poemaris dels grans i petits poetes, és més que els recitals i espectacles públics, és l’assoliment d’alló que ens els llibres s’hi intueix i en els espectacles s’exempleritza. És viure en la totalitat. Per què la poesia, quan és veritablement vida, converteix tots els actes, moments i esdeveniments de l’existència en un exrecici sanitari de salut pública. I és per aquestes raons que desitjo amb tot el cor la celebració del dia de Sant Jordi, la diada del llibre i de la rosa. I ho desitjo, perquè per la seva vessant de salut pública suposa una invitació a tots els estaments socials, polítics, econòmics, laborals, culturals, religiosos i socials, es vacunin amb l’injecció poètica de la vida. Peró la vacunació ha de descartar la publicitat de quedar bé.

Per assolir la veritat del missatge és imprescindible que la lectura del llibre de Sant Jordi vagi més enllà de la curiositat per descobrir-hi la personalitat del jo lector. I si el llibre és un poemari la seva medecina no és nomès recuperar la salut,és sentir-se sa. La medecina cultural d’un llibre i especialment d’un poema és  una aportació bàsica per a la convivència. El dia de Sant Jordi és bo retrobar-nos nosaltres mateixos amb un llibre i una rosa a la mà.

A l’abril cada gota val per mil

Les pluges del mes d’abril tenen una relació molt directa amb les collites i així ho ratifica el refrany “l’abril mullat de pa ve carregat”. L’aigua d’abril em porta a pensar sobre una altra pluja, que pel més d’abril acostuma a ser fecunda pels horts i jardins de la cultura. Abundants com les pluges d’abril són les pluges de lletres que conreen la narrativa, l’assaig, la història, l’art, la ciència i la poesia. Concretament em referirè als rius de la poesia que omplen el mar de poemes. És un goig durant el mes d’abril banyar-se en les platges dels mars poètics i a Catalunya cada població convida a  gaudir-ne. L’aigua poètica no nomès fecunda la terra i saona les llevors sinò que també regala sensacions de benestar i satisfacció. La poesia és l’aigua de la vida. El mes d’abril és el mes de les grans tempestes poètiques que inunden les places dels pobles i les platges s’omplen de banyadors somergint-se en l’aigua de la lectura refrescant i vitalment enriquidora. Una de les pluges que més em plauen són les pluges de poemes que omplen les prestatgeries de les biblioteques i saonen els camps de les emocions humanes.

Però la pluja mulla els carrers dels pobles amb recitals i concursos carregada del pa cultural que alimenta la capacitat creadora de petits i grans. El Vallès Oriental n’és un bon exemple, com totes les comarques de Catalunya. I en el Vallès hi ha un poble que el mes d’abril poèticament és molt plujós amb dues diades de pluja poètica força interessants: la Festa de la Poesia Escolar  i la celebració del Recital Poètic del més d’abril en la diada de Sant Jordi, que els metereòlegs poètics preveuen una pluja abundant de poemes dels i les poetes de Parets del Vallès. La pluja poètica escolar s’espera que sigui molt densa i intensa perquè els núvols que s’apropen van molt carregats. Els alumnes d’ESO dels Col·legis de Parets han conreat curosament l’hort de la poesia amb les llevors, que són les lletres provocant amb la seva dedicació una pluja plena de poemes.

El Concurs de Poesia Escolar i el Recital del més d’abril en la diada de Sant Jordi, el Niu d’art els ha convertit en l’objectiu primordial per contribuir a crear una imatge cultural i artística de Parets envejada i aplaudida en el marc cultural català. El dia 8 d’abril la pluja poètica escolar inundarà el Teatre de Can Rajoler i el dia 23 d’abril, Sant Jordi i Festa del llibre la pluja farà viure la Plaça de la Vida amb llibres, poesia i música tot el dia.

 Recordem el refrany: “l’abril mullat de pa ve carregat”.      

Avui gaudeixo de la poesia amb el poemari REMOR DE VENT

Núria Queraltó ha signat una aliança de col·laboració amb el vent. Ausias March li diu “veles e vents han mos desigs complir,/ faent camins dubtosos per la mar” i Lluis M. Xirinacs, “s’uneixen els vuits vents de la brúixola del caminant, engalzats en la rosa de l’esperit”. I en cada un dels vents catalans hi gaudeix de les delícies de la natura que s’agermanen amb l’esperit. La lectura del poemari és com un vol d’ocell que volant sobre els boscos i les valls amb la música de l’agua dels rius i del mar endolceix la vida amb els pastissos de la natura. Els pastissos, més aviat pastissets, són llaminadures de l’idioma que endolceixen el paladar del llenguatge i il·luminen la mirada que encisa el desig. Llevant ens regala aquest haikús que ens convida a recordar la llar de l’esperit que és el cos: “Vol de gavines / esquitxa el cel de blanc / cridant teulades”. La blancor dels desitjos, com el fum de les xemeneies, imita el vol de les gavines per sembrar de joia el blau del cel. El Xaloc, amb aquest curt poema ens convida a la vida impregnada d’amor: “sofrent somni / els llençols xopos de neguits / apunta l’alba”. Gregal ens fa pensar en la capacitat artística que cada persona porta dins seu:”Dibuixa cargols / als teus cabells indòmits / l’oreig del vespre”. Els cabells acostumen a donar una bona imatge amb una tendència de bellesa. La Tramuntana és activa i orienta el camí de la vida: “amb llum a les mans / llavor de revolta al cor / desvetlla camins/. La persona per ella mateixa és llum que ensenya a descobrir el futur. El Migjorn contempla com la natura aprofita fins els mínims detalls del ser. “repós sota els pins / el llangardaix vigila/ terra d’engrunes”. El Ponent ens ensenya a caminar per les espessures:”espés boscatge / agraïda drecera / font d’aigua fresca” i d’una manera o altra la vida sempre sura. Llebeig-Garbí ens recorda la veritat de les tempestes que també són importants en la vida en forma de passions:”ira celeste /sorprenent terrabastall / llampega i trona”. El Mestral ens fa pensar en com la natura compleix el seu programa: “estol viu d’ocells / batec en sincronía / natura fluent”. Núria Queraltó amb el seu poemari ens convida a llegir els missatges de la naturalesa que fant una remor especial que neix de l’interior dels éssers inorgànics i orgànics que d’una nmanera o altra es disposen a formar part intergrada en l’ésser humà, verdader microcosmos. Els vents humans, amics dels de la natura, són les passions que ajuden a descobrir les veritats i donant-se la mà creen una convivència feliç. L’esperit de la natura poesia dels humans.

Niu d’art poètic, un nou pas endavant

El Niu d’art poètic de Parets del Vallès a un any vista de celebrar les noces d’argent conserva intacta la il·lusió del primer dia, essent el seu objectiu avançar i millorar en las tasca de promocionar l’estimació de la poesia, creant afició i desitjos de poeta.La tasca del Niu d’art poètic es prou coneguda a Catalunya amb l’organització de concursos, recitals i espectacles. El concurs de rapsodes i de poesia inèdita, el més veterà, s’ha vista acompanyat per l’infantil dedicat a les Escoles de Parets i amb l’intent, perquè nomès s’ha celebrat una vegada, de continuar el de Poesia Jove amb la publicació del poemari guardonat. L’any 2014 TEMENOS EDICIONS, publicà BALLANT AMB L’HEURA, de Roser Bastida Barau.

En l’objectiu de crear noves il·lusions, enguany en les Bases s’hi ha afegit la modalitat de POESIA VISUAL i es desitja una gran participació. Es preveu presentar, amb una exposició els poemes participants, el dia del lliurament dels premis. Es demana un sol poema i el premi del guanyador és de 500 €.

La novetat de les activitats poètiques de l’any ha incorporat dos espectacles, un dedicat a Ramon Llull amb el títol de TOTS I TOTES SOM RAMON LLULL, presentat al teatre de Can Rajoler i un altre dedicat al poeta de Parets, isidre Oller, titolat EL VENT EM PARLA DE TU, inspirat en el seu llibre de poemes TH WIND CRIES MARY.

S’està preparant un  tercer, que se celebrarà el mes de març del 2018.  La il·lusió de l’entitat vallesana no té límits i en el recital del més de febrer d’enguany s’insinuà la possibilitat de crear l’Escola de Poesia del Niu d’art.

El diumenge dia 28 del més de maig d’enguany se celebrarà el II Congrès de poesia popular catalana en el restaurant La Salut. La voluntat de Niu d’art és encarregar una conferència  a Isabel Clara-Simó amb la col·laboració en el col·loqui i recital de Mariona Comellas al matí de les 11 a les 13 h. Amb les dues ja s’hi ha contactat. Dinar de germanor i Recital a la tarde a càrrec de RIMATERRÀNIA i micro obert si s’hi escau. Obertament, Parets del Vallès una població catalana que viu i estima la poesia.