Poesia solidària

La solidaritat, valor social que defineix la qualitat dels col·lectius humans, sortosament gaudeix de milers de maneres de manifestar-se i el leimotiv d’una d’elles  és la poesia. La poesia, art,  la paraula que mistifica el pensament i la passió en la configuració de la persona i poesia com a realitat viva en quan la persona és en ella mateixa poesia amb capacitat de sublimar i projectar a l’infinit les seves accions. La poesia escrita i tramesa oralment esdevè diàleg solidari en les reunions de lectures de poemes que inviten a un posterior intercanvi d’opinions i també quan esdevé la protagonista d’espectacles amb objectius solidaris de pau, ajuda al necessitat i missatgera de vivències compartides. A  casa nostra es multipliquen per la seva solidaritat les trobades poètiques i darrerement trobades per col·laborar amb ONG que treballen per salvar persones que fugen del seu país i exposen la seva vida en embarcacions sense garanties de satisfer els seus objectius. I la poesia, què hi pot fer amb recursos més aviat pobres? Molt hi pot fer, treballar per crear consciència de la urgència actual en defensa de la vida. La poesia pot i ha d’esdevenir aquell corcó que rossega la consciència política recordant-li que comet un crim de lesa humanitat si no es treballa en veritat i justicia per la pau universal. En l’organigrama del model de convivència de la humanitat, la responsabilitat recau sobre els polítics, siguin de dretes, d’esquerres o de centre, la vida de les persones és, les tendències només han de tenir un objectiu, la vida íntegra. I en aquesta tasca de consciènciació la poesia hi té molt a dir. Però pateix un risc, la seva presència és minoritària i la seva acceptació per part del poder només té un valor, la seva capacitat de recaudar diners. I és trist. Però al costat de la poca valoració de fet per part dels poders, hi descobrim la voluntat de moltes persones que creuen en la poesia i defensen els seus valors en tots els camps. Parets del Vallès viurà demà dia 13 de maig de 2017 una trobada poètica a Cal Serra del Pedrò en la que les poesies esdevindran reclams de solidaritat, les idees motius de reflexió i el compartir l’experiència un model de convivència en la defensa de la dignitat de les persones. La capacitat creativa de l’ésser humà enyora la felicitat i la desitja, i el desig posa en acció tots els motors de la maquinària de la vida per assolir-la malgrat els paranys i dificultats que una certa malícia humana escampa pels camins de l’existència. És necessari que tothom sigui conscient del poeta que ell és.