L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

divendres, 24 de febrer del 2017

Vint-i-quatre anys del Niu d’Art




El dia 20 de febrer de 1993, el poeta paretà Josep Malla va escriure.”En el dia en curs, divuit de febrer de 1.993, en el café Jardí de Parets i a les divuit hores trenta minuts ha tingut lloc la presentació i inauguració del NIU D’ART POÈTIC de PARETS I EN EL QUE AMB AQUEIXES LLETRES es deixa constància del ponderat i mai preuat aconteixement”. Capdavanter de l’esdeveniment i de la institució de l’entitat fou en Jaume Anfruns que amb aquest acte reafirmava el moviment poètic que es vivia a la població des dels anys seixanta. L’organització de festivals de poesia una vegada a l’any des de els anys seixanta es commemorà amb la celebració de les noces d’or de la poesia a Parets que l’any vinent convidarà a celebrar les noces d’argent de l’entitat. Des dels inicis Jaume Anfruns era l’ànima del moviment poètic que podem classificar en tres etapes: Primera: celebració de festivals de Poesia una vegada a l’any. Segona: institució del NIU D’ART POÈTIC l’any 1993. Tercera: donar a l’entitat personalitat jurídica el 8 de novembre de l’any 2007. En totes les etapes Jaume Anfruns hi ha aportat el seu treball si bé a partir de 1993 les presidències del Niu d’Art han correspost a Maria Pujol, Miquel Molina, Jaume Anfruns i Joan Sala Vila. Enguany celebrem el 24è aniversari i una excel·lent manera és recordant i homenatjant socis fundadors que vivien intensament la poesia com Joaquima Guasch que dissortadament ja no està engtre nosaltres. En pau reposi. La seva poesia palesa la il·lusió de viure amb senzillesa les emocions mitjançant la paraula sense pretensions de best seller sinò estimar.
I amb aquest objectiu va escriure els seus poemes i publicar el seu llibre LA MEVA HISTÒRIA DE RECORDS I PENSAMENTS. Amb l’homenatge a la Joquima, cofundadora del Niu d’Art és just recordar les persones que l’any 1993 van donar vida al Niu d’art poètic de Parets. Són: Rosa Moles (Canovelles), Josefina Font (Centelles), Isabel Pérez (Montcada), Joaquima Guasch i Dolors Macià (Parets), Joan Aliguer (Mollet),Pere Feliu (Artès), Andreu Coll (Centelles), Josep Bover  i Genís Tura (Granollers), Julio Gallardo (Mollet), Josep Fitè, Joan Navarro, Josep Malla i Jaume Anfruns (Parets). La vida del Niu d’art ha palesat des d’els seus inicis una ferma voluntat de promoure la cultura catalana amb la poesia i de contribuir i donar a conèixer l’aportació de Parets en el món literari i poètic. Els vint-i-quatre anys han estat positius tant en l’objectiu de promocionar la poesia i els poetes catalans, com també donar a conèixer els potes locals i les seves obres. El Niu d’art poètic en la commemoració del seu 24è aniversari allarga la mà a totes les entitats de la població oferint la seva col·laboració quan escalgui i dedsitjant saludar-les en els recitals mensuals i en les seves festes. Diumenge, 26 de febrer de 2017, a la sala Bassart de la Cooperativa el Niu d’art se sentirà molt honorat amb la presència dels amics de la poesia de Parets del Vallès  de la comarca i d’arreu.


El dia 20 de febrer de 1993, el poeta paretà Josep Malla va escriure.”En el dia en curs, divuit de febrer de 1.993, en el café Jardí de Parets i a les divuit hores trenta minuts ha tingut lloc la presentació i inauguració del NIU D’ART POÈTIC de PARETS I EN EL QUE AMB AQUEIXES LLETRES es deixa constància del ponderat i mai preuat aconteixement”. Capdavanter de l’esdeveniment i de la institució de l’entitat fou en Jaume Anfruns que amb aquest acte reafirmava el moviment poètic que es vivia a la població des dels anys seixanta. L’organització de festivals de poesia una vegada a l’any des de els anys seixanta es commemorà amb la celebració de les noces d’or de la poesia a Parets que l’any vinent convidarà a celebrar les noces d’argent de l’entitat. Des dels inicis Jaume Anfruns era l’ànima del moviment poètic que podem classificar en tres etapes: Primera: celebració de festivals de Poesia una vegada a l’any. Segona: institució del NIU D’ART POÈTIC l’any 1993. Tercera: donar a l’entitat personalitat jurídica el 8 de novembre de l’any 2007. En totes les etapes Jaume Anfruns hi ha aportat el seu treball si bé a partir de 1993 les presidències del Niu d’Art han correspost a Maria Pujol, Miquel Molina, Jaume Anfruns i Joan Sala Vila. Enguany celebrem el 24è aniversari i una excel·lent manera és recordant i homenatjant socis fundadors que vivien intensament la poesia com Joaquima Guasch que dissortadament ja no està engtre nosaltres. En pau reposi. La seva poesia palesa la il·lusió de viure amb senzillesa les emocions mitjançant la paraula sense pretensions de best seller sinò estimar. I amb aquest objectiu va escriure els seus poemes i publicar el seu llibre LA MEVA HISTÒRIA DE RECORDS I PENSAMENTS. Amb l’homenatge a la Joquima, cofundadora del Niu d’Art és just recordar les persones que l’any 1993 van donar vida al Niu d’art poètic de Parets. Són: Rosa Moles (Canovelles), Josefina Font (Centelles), Isabel Pérez (Montcada), Joaquima Guasch i Dolors Macià (Parets), Joan Aliguer (Mollet),Pere Feliu (Artès), Andreu Coll (Centelles), Josep Bover  i Genís Tura (Granollers), Julio Gallardo (Mollet), Josep Fitè, Joan Navarro, Josep Malla i Jaume Anfruns (Parets). La vida del Niu d’art ha palesat des d’els seus inicis una ferma voluntat de promoure la cultura catalana amb la poesia i de contribuir i donar a conèixer l’aportació de Parets en el món literari i poètic. Els vint-i-quatre anys han estat positius tant en l’objectiu de promocionar la poesia i els poetes catalans, com també donar a conèixer els potes locals i les seves obres. El Niu d’art poètic en la commemoració del seu 24è aniversari allarga la mà a totes les entitats de la població oferint la seva col·laboració quan escalgui i dedsitjant saludar-les en els recitals mensuals i en les seves festes. Diumenge, 26 de febrer de 2017, a la sala Bassart de la Cooperativa el Niu d’art se sentirà molt honorat amb la presència dels amics de la poesia de Parets del Vallès  de la comarca i d’arreu.

dimecres, 22 de febrer del 2017

La meva vivència poètica



És un plaer i, a la vegada, alliçonador llegir els poemes dels grans Mestres de la poesia, però és un plaer incomplert. Com diu Joan Margarit un poema que no arriba a l’ànima del lector no és un bon poema. I sovint es fa difícil per a molta gent entendre la poesia d’aquells que la crítica valora d’elit. Certament són indispensables i la cultura d’un país els necessita. Però en la meva manera d’entendre la poesia alló veritablement important rau en el fet que les seves arrels s’han de buscar en l’nterior de les persones. La poesia no serà si no és vivència. És veritat que massa gent no se n’adona d’aquesta realitat. Intueixo que el llibre que presenta demà Jordi Julià a la Llibreria La Central de Barcelona, “Poesia i identitat” ens farà molta llum en aquest camí. Entendre la poesia no significa saber llegir els poemes dels i de les poetes. Des de la meva senzilla comprensió em porta a pensar que la poesia és la definidora de l’esperit humà. I per entendre-ho cal imprescindiblement un auto-coneixement aprofundit de la pròpia identitat. La poesia per la seva essència d’acció creativa incideix amb força en la coordinació sentiment-pensament en la integritat humana.
La poesia en ella mateixa és la demostració de la capacitat humana de fer viure intensament el desig. Els grans poemes de la història ho palesen àmpliament. Però no nomès els grans poetes sinò aquelles persones que senten en el seu interior la il·lusió de ser poetes i amb paraules senzillament coordinades, intentant complir les normes de la versificació, escriuen els seus poemes. On és la seva poesia? Sovint no en com ho diuen, sinò en alló que volen dir. En l’esperit que s’hi endevina. I per a mi aquesta persona també és poeta, un poeta del poble senzill, però poeta que la convivència necessita i agraeix. Humilment penso que aquest és un pas molt important i necessari per despertar vocacions literàries que esdevinguin capdavanteres de la cultura d’un país. Un poble amb una base vocacional d’amor a la poesia és un poble que millorarà la seva convivència. L’experiència m’ensenya, com la humilitat de desitjar ser, promou moviments culturals i poètics que esdevenen missatgers i ressonància de germanors amb l’entorn. La humilitat del gran poeta és la grandesa dels sentiment cultural de la seva convivència. Gaudir de la poesia dels teus conciutadans i conciutadanes genera desitjos de conèixer la poesia de les altres poblacions i arribar a entendre la poesia dels poetes i de les poetes capdavanteres. La poesia és poesia quan genera germanors, no diferències. Quan crea desitjos, no incomprensions. Quan ajuda a conèixer la qualitat de la personalitat pròpia. Penso que el llibre que presenta Jordi Julià ens menarà de la mà en aquest treball i “La Poesia de l’Infinit”, de David Jou ens fa  comprendre la grandesa del ser humà que se sent interiorment poeta.

dimarts, 21 de febrer del 2017

Parets del Vallès, com molts pobles de Catalunya, fan païs amb la poesia



La poesia, factor cultural, que del sentiment en fa un pas transcendent envers  el pensament, quan s’endinsa en el cor de les persones senzilles i humils, enamora i fa  gaudir al  compartir la sonoritat de la llengua catalana i se senten més integrades. La poesia és integradora, és cert, però també ho és que convida a estendre la mà a les persones d’altres idiomes que poèticament es volen agermanar. I és molt important per al païs que la seva gent s’enamori del seu llenguatge. Sortosament són molts els pobles i ciutats de Catalunya que de la poesia en fan rams de flors de l’amistat i convivència. Penso humilment que el sentiment poètic que viu la ciutadania és la base del pilar que aixequen els poetes del país. Pilar singular,pilar senzill, però pilar de poesia. Per què la poesia d’un poble esdevingui missatge universal per la seva qualitat, cal quen l’anxeneta que corona el pilar protagonitzi la veritat de l’art de la paraula i sortosament a Catalunya coronen molts bons poetes, homes i dones, el pilar de la seva poesia.
És molt important que els anxenetes se sentin segurs i com més gran esdevingui la base, més segur se sent el pilar. Aquesta base, a casa nostra, la configuren entitats dedicades a la poesia amb organitzacions de festivals, recitals, concursos, espectacles i presentacions de llibres de poesia. Afortunadament he tingut la sort de compartir i de ser part d’una entitat. Les mans esteses de la poesia que demanen amistat directament o a través de les xarxes formen un veritable jardí amb plantes de flors de tots colors. He gaudit de la Poesia a Puigcerdà, Artès, Tona, Mollet, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Granollers, Barcelona, Balaguer, Canet de Mar  i d’una manera especial a Parets dels Vallès, sent membre de l’entitat NIU D’ART POÈTIC. Que fa l’entitat paretana? Senzillament, organitza una recital cada més, que dedica a un poeta català, tenint molta cura de promocionar la poesia local i comarcal; un concurs de poesia per els alumnes de les escoles d’ESO de la población amb la festa corresponent; la festa de la poesia que se celebra el més d’ctubre i en la que es lliuren els premis dels guanyadors dels concursos de poesia inèdita i de rapsodes; tertúlies literàris i espectacles poètics, com el dedicat a Ramon Llull, amb el títol TOTES I TOTES SOM RAMON LLULL i el dedicat al poeta de Parets Isidre Oller,
amb el nom d’ “EL VENT ENS PARLA DE TU”;  en les tertúlies hi són frequents les presentacions de llibres de poesia, donant a conèixer la poesia de la gent que amb humilitat hi aporta a la cultura catalana el seu gra de sorra. Enguany tres membres del niu d’art han publicat. THE WIND CRIES MARY, d’Isidre Oller; GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS, de Joan Sala Vila i AMB LA MIRADA ALS EQUINOCCIS, d’Eulàlia Ripoll. Un treball amb el suport de les institucions, de les entitats culturals, esportives, recreatives i socials i sobre tot de la gent de Parets. No he escrit aquest comentari amb la intenció d’alliçonar sinò amb la de demostrar com amb la poesia es fa país en companyia de la cultura, l’esport, el civisme i la societat. Poèticament més catalans, també més lliures.

dimecres, 15 de febrer del 2017

La poesia de la gent del poble



A vegades, quan en certes reunions o trobades es parla de gent del poble, dóna la sensació que l’expressió comporta un  gest un xic despectiu perquè la seva forma d’expressió no és prou literària. Però la qualitat d’una persona no es valora per la seva perfecció literària sinò per la seva imatge humana. La pinzellada literària possiblement no és la més rellevant però  l’esperit  amb que ha estat pronunciada li dóna un valor vital de sinceritat, generositat i solidaritat. Dóna tot el que ella té que és la seva vida, el seu gran tresor. Però alló important rau en el fet que ho dóna “tot”, és ella immensament natural. I penso que aquesta característica de la gent senzilla que ho dóna tot generiosament s’ha de valorar com cal i donar-li la importància humana que en la convivència hi tè. No parlo d’elites, sinò de gent que estima i li sap greu no saber-ne més. Es diferencia d’aquelles altres persones que es creuen en la perfecció quan la seva poesia es mou a nivell de bona voluntat, que ja és molt. La poesia popular, la de la gent senzilla sense pretensions ha de ser escoltada. El Niu d’art poètic de Parets ho defensa i obra les portes de molts dels seus recitals a tothom sense diferències.
Si un poeta literàriament ben valorat vol recitar al costat de persones que estimen però dissortadament no tenen la formació poètica que voldrien, psicològicament donarà una empenta imprescindible i pedagòigicament donarà la mà per pujar cada dia un nou esgraó. Com en totes les activitats de la vida en la poètica també hi ha diferències i són precisament aquestes diferències que conviden a la solidaritat d’entendre i parlar de la poesia des de l’esperit de la persona i a captar dels grans poetes que l’art de la paraula no està molest amb la senzillesa. Una cerámica no s‘enfada amb el fang, tot el contrari li està agraïda perquè sense ell no seria art. La poesia també segueix el mateix camí. Per aixó és bo i col·lectivament necessari l’intercanvi poètic entre diferents amb el respecte vers les persones que són el fang que fan possible l’art poètic. La qualitat del fang aporta més qualitat a la cerámica, la qualitat de la persona aporta qualitat vital que será més visible com més ben treballat estigui el fang. I aquest treball és la formació. Hi ha formació que millora amb una bona immersió.
Un recital poètic és aixó, inmergir-se en la poesia i gaudir de les onades de la seva aigua, onades que netegen, animen, conviden i et fan més bon nedador. Com més immersió poética mès artistes de la paraula es descobriran i més bons poetes tindrà la societat. Niu d’art poètic de Parets del Vallès convida a tothom a aquesta immersió, a la gent de Parets, de la Comarca i a tothom que estimi la poesia i en vulgui gaudir. El diumenge dia 26 d’aquest mes de febrer gaudirem amb la poesia de Joaquima Guasch, q.e.p.r, una de les persones fundadores del Niu d’Art. La Sala Basart de la Cooperativa està esperant escoltar les veus poètiques de tots els amics de la poesia.