L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dilluns, 31 d’octubre del 2016

Parets del Vallès amb Ramon Llull



L’estimació per la cultura fou posada en evidència al Teatre de Cal Rajoler en l’espectacle  TOTS I TOTES SOM RAMON LLULL, ideat i programat per Niu d’Art Poètic. Amb el fil conductor del Llibre d’Amic e Amat es va viure en l’escenari i en la platea l’essència de la convivència humana que les reflexions del llibre de Llull expressen per cada dia de l’any. De la doctrina lluliana, que és fonamenltament mística que defineix la relació del ser humà amb la divinitat, es deduí la metàfora que aquesta relació la viuen les persones en l’assoliment d’una convivència en pau. I amb una proximitat més directa encara, la proposta fou que el ser amat era Parets, ens de convivencia, i l’amic, els ciutadans i ciutadanes de la població vallesana. I seguint la primera reflexió del llibre, què hi ha en tu, Amat, que em faci estimar-te, amb la resposta, estima hi ho descobriràs, es revertí la reflexió,  pregunta i resposta se sintetitzaren des d’el món de la cultura, amb poesia, música, pintura i dansa que palesaren les formes d’amor que portaven a la trobada amb l’amat, en el nostre cas Parets i Catalunya. En el diguem-ne espectacle cultural, el actors i espectadors en foren els protagonistes perquè seguint les reflexions de Llull tots i totes complien la norma de voler conèixer per tenir motius per desitjar i com a consequència amb l’acció personal, estimar. I aquesta reflexió el teatre de Can Rajoler la va viure amb molta cura. Un pintor va crear, a la vista de tothom, al llarg de l’acte, un quadre que presentava un paisatge, paisatge natural que simbolitzava el que definia la vetllada. La música esdevinguè protagonista central
sota la direcció  d’Ernest Briceño, violinista i Rafel Sala, guitarrista de projecció internacional amb la col·”laboració de Cuscus, que hi aportà una nota d’internacionalitat donant més sentit a la identitat individual. En la trobada es feu referència del món casteller, demanant un aplaudiment pels Manyacs de Parets, presents en esperit per dificultats físiques. Per què? Senzillament, perquè un castell simbolitza com s’assoleix la imatge perfecte de la convivència. Tots els elements són  imprescindibles i tots tenen el seu missatge, sense una bona base no hi ha castell, i els especialistes que aixequen la torre no hi tindrien presència. I cura, a mesura que s’enlaire el castell es fa més necessària la jovenesa i per acabar-lo la infantesa. Els castells palesen la filosofia de la convivència en la que es precisa, la humilitat, la senzillesa, la il·lusió i la innocència. A mesura que avançava l’acte es feia més evident la sensació de boig de l’amic que busca l’amat, follia que recordà musicalment la cançó Boig per tu. I l’espectacle assolí la seva màxima expressió amb la  sardana La santa espina, ballada per la Colla Sardana riellera, d’Osona amb la representació de les colles jove i veterana. La sardana símbol de la convivència que donant-se les mans crida ben fort que tots som germans. En la meva qualitat de President del Niu d’art, creador de l’espectacle, gràcies a tots els col·laboradors, participants i públic, gràcies Parets perquè els teus ciutadans estimen la cultura.

diumenge, 23 d’octubre del 2016

CEM Maria Grever, música i poesia



Viure poèticament amb un ambient musical és un regal que alena l’esperit, transcendeix la matèria i emociona la persona. Amb la intimitat d’un grup d’amics el meu llibre de poemes GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BIBLICS em recomanà un recorregut de l’amor amb la pancarta de sortida de l’erotisme i la d’arribada de la mística. I en aquesta caminada el protagonista és el ser humà que gaudeix de tots els elements perquè llueixi la veritat personal de cadascú en la vida. La centralitat i el protagonisme té un nom: el ser humà. L’exercici de l’amor és el model de relació més apassionant. Les mans, els ulls, els llavis, els braços, els peus, la pell i el òrgans sexuals són per naturalesa l’autèntica màquina d’estimar, que a partir de l’erotisme que és la forma material fins a la mística que és l’assoliment de la felicitat absoluta, demostren que el ser humà és per naturalesa transcendent. I aquesta transcendència l’he experimentada en la lectura del llibre bíblic EL CÀNTIC DELS CÀNTICS i en una anàlisi, encara que no sóc historiador, de la humanitat. L’home i la dona des dels temps més llunyans de la prehistòria i de la història han manifestat en els seus fets el desig de transcendència i en la mitologia grega i romana esdevé més evident. La presència de la divinitat es desitjava en tots els àmbits de la vida, també en l’amor com ho palesen la deesa grega Afrodita i la romana Venus. I el fruit d’una elles fou Eros, el déu de l’erotisme. La seva realitat és un símptoma de l’aspiració humana d’un més enllà que es reforçava amb la divinització de personatges que per algun motiu esdevenien rellevants o perquè la seva situació social era més creïble si se’ls divinitzava, com els faraons egipcis o els emperadors romans. Però el llibre bíblic en la seva projecció palesa una evolució d’una altra racionalitat en la que cada ser humà a partir de l’erotisme pot assolir el seu lloc en la divinitat. Les expressions eròtiques del Càntic del càntics humanitzen i espiritualitzen els petons, les abraçades, el llit i la recerca de l’estimat pels indrets més arriscats a l’estil de les gaseles. Un petó regala el goig de les essències dels fruits dels raïms i la vinya és l’estimada o l’estimat acaronat per les mans i gaudint les suavitats dels perfums de les flors i de l’aire ventat pels pàmpols dels ceps. En la darrera estrofa del Càntic llegim: ”Oh, estimada, que sojornes als jardins: els meus companys es deleixen per escoltar la teva veu. Fes-me-la sentir”.
L’ambient, al CEM Maria Grever, assolí una temperatura de calors sublims amb l’agermanament de la música i la poesia. ERNEST BRICEÑO, al piano, acompanyava la cantant ELLEN, que obsequiaren amb cançons de la cultura oriental en les que la relació amorosa n’era el tema central. Música i poesia al CEM Maria Grever, un missatge humà de projecció a l’infinit.

dissabte, 22 d’octubre del 2016

La música una medecina per a la humanitat



La presència de la música al món va més enllà del goig d’escoltar-la per esdevenir un company de viatge que ajuda a superar les grans dificultats de la vida. La música en la filosofia de l’antiga Grècia jugava un paper protagonista perquè esdevenia l’ambient propi de la intel·ligència en la moderació dels desitjos de la voluntat. Era tan important que s’involucrava en la ciència del coneixement parlant de la matemàtica de la música. Senzillament si ens auto-analitzem ens adonarem que els moments musicals de la nostra vida ens embolcallen en una mística que ens fa viure la realitat des de la transcendència. I és precisament aquesta presència que ens aconsella fer-la nostra en moments difícils com són el patiment de malalties greus, per exemple, el càncer. I en la lluita contra les malalties la música col·labora en dues direccions. Una de reclam solidari i l’altra de teràpia. Un reclam solidari fou el Concert benèfic a favor de Parets contra el càncer, celebrat el dia mundial contra el càncer de mama en el teatre de Can Rajoler de Parets. L’Orquestra de cambra Hexàteros oferí la música des de diferents ofertes medicinals als mals de la societat i concretament com una medecina contra el càncer. El concert no només va omplir una estona en el temps sinó que les diferents obres interpretades ens convidaren a un viatge virtual per la història en el que la companyia compartia el relaxament amb la teràpia. Els grans mestres de la música amb el goig de passar-ho bé ens traslladaren per l’espai històric en el que la matemàtica de la música feia brillar les estrelles i tornava el somriu al sofriment. El concert personalment el vaig viure des de la joia del moment amb irradiacions místiques, sentint el poder de la solidaritat que desvetllen les notes musicals i vivint l’alegria de viure no  deixant-me dominar per possibles malalties, reials per a molta gent, fent de la meva existència i col·laborar en la dels altres, el camí envers l’objectiu de futur. La malaltia, no és un càstig, és una realitat de la relativitat humana davant la natura que, a la vegada, dóna més sentit al fet de viure i intensifica la voluntat a desitjar el futur amb la felicitat total. I la música que es mou entre les estrelles converteix l’ésser humà en una nova estrella del firmament celestial. La música, convidant a la solidaritat, converteix les malalties en instruments que fan estimar la vida en la seva més infinita extensió. La música i la paraula són la manifestació de la intel·ligència i la voluntat que escriuen el poema de la vida, pinten la imatge artística del ser i modelen l’escultura perfecta de la humanitat. La malaltia és un color, una paraula i una nota cabdal. Aquesta és la meva vivència del concert.

dilluns, 17 d’octubre del 2016

29a. Festa de la Poesia de Parets del Vallès



La poesia és un vital integrador social perquè el seu missatge alena la transcendència de tot allò que és humà. És molt important i imprescindible l’escriptura de poemes i la seva transmissió oral en festivals, però allò més important és el descobriment de la veritat poètica que és cada persona. L’adagi castellà “de músico, poeta i loco, todos tenemos un poco” és l’expresió de la filosofia popular que fa gaudir als sentits les essències més pures de l’esperit. La follia en la doctrina de Ramon Llull, de qui se celebra el 700 aniversari de la seva mort, és una condició humana per assolir la verdadera felicitat, la trobada amb l’estimat, i la música i la poesia en el món de la cultura són els factors que acompanyen el foll en la seva recerca. I en el món de la paraula, la poesia un joc complexe, viure la poesia i manifestar les seves vivències.
Tothom pot viure poèticament però non tothom esdevé poeta en el sentir d’escriure poemes. Els festivals de poesia compleixen dos objectius: donen la paraula als poetes i amb la paraula poètica fan néixer el desig de viure la poesia. Un dels objectius de les festes poètiques és precisament desvetllar el desig poètic a través del coneixement dels poetes i de les seves poesies. La Festa de la poesia de Parets del Vallès du a terme aquesta filosofia des de diferents vessants. Promocionant i desvetllant noves vocacions vers la poesia, guardonant el treball i fent conèixer les creacions poètiques. El Niu d’art poètic de Parets del Vallès amb la seva festa, com tots els festivals de poesia que se celebren a Catalunya, vol convertir la seva festa en un despertador de desitjos i a la vegada en la certesa que la creativitat poètica és una garantia per enriquir culturalment la convivència i com a conseqüència fer més forta la pau. I aquesta filosofia el Niu d’Art la du a terme amb dos certàmens: 1.- els millors poemes, 2.- els millors rapsodes. Fomenta les vocacions d’escriptors de poesia i, a la vegada, els amics de fer-la conèixer amb les modulacions de les seves veus. Escriure i promoure, dues accions per crear afició. I el Niu d’art poètic de Parets del Vallès promou la necessitat de l’alt nivell literari al costat d’estendre l’afició per la poesia a quanta més gent millor.
Perquè estimar la poesia significa sentir-se útil per generar motius de convivència, sentir-se creatiu per aportar noves emocions i sentiments a l’agermanament, i sentir-se transcendent perquè la poesia és el vehicle de l’infinit. Encara que de moment la poesia sigui una realitat minoritària, si estem convençuts de la seva creativitat artística del ser humà, el nostre camí vers la veritat de la convivència cada dia serà una realitat  més ferma i convincent. Sentir-se poeta és sentir-se creador de la convivència en pau. Per què la convivència en pau és la felicitat verdadera en el regne del nostre món. Les Festes de la poesia porten en la seva essència aquest objectiu. En el seu 29 Festival de Poesia, el Niu d'art de Parets dels Vallès, agermanant-se amb tots els festivals de Catalunya ha fet país i convivència pacífica.

dilluns, 10 d’octubre del 2016

29 Festival de Poesia de Parets del Vallès

La traidició poètica de Parets del Vallès s'arrela als anys seixanta del segle passat amb més de mig segle d'història. I fou precisament l'afició per la poesia que donà orígen a l'entitat del nom NIU D'ART POÈTIC. Enguany celebra el seu vint-i-nové festival en la doble modalitat de poesia inèdita i de rapsòdia. En el concurs de poesia hi han participat quaranta vuit poetes que concursaven per assolir els tres premis convocats, i enguany el jurat ha atorgat dues Mencions Honorífiques. En la modalitat de rapsódia s'atorguen també tres premis pels que lluitaran dotze rapsodes escollits entre els presentats. Els seus noms són presagi que el concurs gaudirà de qualitat i el jurat haurà de filar molt prim a l'hora de decidir els guanyadors. El Niu d'Art Poètic vol viure la poesia de la gent. Cada persona és un poema.

dissabte, 8 d’octubre del 2016

Mercat de la patata del bufet i poesia



Orís és un municipi del sector septentrional de la Plana de Vic configurat per cinc nuclis urbans, essent La Parròquia de Sant Genís el protagonista del Mercat amb vint-i-dues edicions. La patata del bufet és un dels productes de la terra més significats del municipi. Cada diumenge del mes d’octubre, en un espai bucòlic davant de la Parròquia, les parades conviden als visitants a gaudir dels fruits de la terra i de les seves elaboracions. Però el segon diumenge d’octubre la poesia hi aporta al mercat l’essència més pura de la terra. El seu protagonista i promotor, Josep Cribillès, productor i poeta.
En el seu contacte amb la natura, llaurant els camps conduint el seu tractor, la seva ment treballa un altre camp que agermana amb el de la terra i li dóna als fruits els aromes de la cultura. Un rapsode acomiadant-se de la Parròquia de Sant Genís amb un saquet de patates del bufet és una imatge  que defineix l’estret lligam entre el ser humà i la terra. La terra li garanteix la subsistència i el poeta embolcalla els  fruits de la terra amb la puresa de l’infinit. El recital se celebra gaudint les carícies de l’aire i la veu dels poetes li demana al vent que escampi arreu les emocions i sentiments que fan més desitjables les creacions de la paraula. Orís, per unes hores, esdevé un temple de la paraula, de la paraula amb alenades de llibertat i amb abraçades d’amistat. Per què el recital d’Orís regala al món aquell alè pur i net de la pagesia que quan treballa la terra l’acarona amb el pensament mentre l’arada la remou perquè l’aire vivifiqui els solcs que besaran les llavors per una nova existència. La poesia és un cant a la vida i el treball de la pagesia afalaga la vida regalant-li aliments. I el missatge és més encisador quan un pagès treballa la terra i la paraula. Josep Cribillès remou la terra, te cura de la sembra, treballa la paraula i la fa gaudir perquè és un rapsode dels sentiments i emocions. Una visita a Orís el segon diumenge d’octubre il·lumina la mirada amb el seu paisatge, emociona el cor amb la poesia i fa més amiga la convivència. Tot perquè s’hi pot gaudir dels aliments del cos i de la ment. En una de les fotos Josep Cribillès recitant.