L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dijous, 28 de juliol del 2016

Viure poèticament el mes de juliol.



Personalment per a mi el mes de juliol ha estat un més plenament poètic fins i tots en moments que la política enterbolia l’existència. Però la poesia em donava la mà per enfrontar-m’hi. Amb un nou poemari començava el mes: GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS, un conjunt de poemes inspirats i reflexionats sobre pensaments del poema eròtic de la Bíblia CÀNTIC DELS CÀNTICS. Ha servit perquè els més de juliol no fos un mes de vacances sinó un més amb més plenitud de vida, malgrat les buidors provocades gens democràticament. I la plenitud de vida ha esta la lliçó apresa de l’amor entre persones. Per què estimo a l’altre i que m’hi atrau. El món, com una vinya, esdevé un espai de convivència humana entre homes i dones perquè els gestos humans no són només accions físiques amb contactes agradables, suaus i desitjats, sinó perquè són el camí perquè aquestes accions físiques esdevinguin relacions humanes de benestar i felicitats. Una carícia gaudeix del raïm a les mans que regala al tastar-lo l’aroma ambientador de moments feliços.
I aquests aromes feliços els he degustat a Puigcerdà participant a la Trobada anual de poesia catalana, que la capital de la Cerdanya programa en la setmana cultural de l’estiu. I ha estat una trobada plena poèticament perquè abans de participar en el recital, el Departament de Cultura de l’Ajuntament, va presentar a la Biblioteca el meu llibre de poesia ESTONES AMB EL MEU SILENCI, conjuntament amb un llibre de filosofia del meu company i amic Josep M.Piguillem. L’alcalde de Puigcerdà ens fou l’honor de ser-ne el presentador. Uns dies a la Cerdanya amb recolzament poètic convertien cada moment de la vida en un poema. Però la poesia m’acompanyà novament a Parets del Vallès amb motiu de la Festa Major amb el recital programat pel Niu d’art poètic celebrat a l’espai de Cal Serra del Padró, un espai bucòlic i idíl·lic i que la pluja convidà a viure amb tota intensitat el missatge de la poesia que ens arribava d’Amèrica del Nord.
Una trobada poètica que esdevenia exemple del que significa la paraula globalitat. Una nova pinzellada en l’obra d’art poètica del Niu d’Art que construeix una pintura poètica amb els colors dels poemes catalans i d’arreu del món. El més de juliol ha estat per a mi un extraordinari pedagog que m’ha ensenyat a sentir-me jo amb tots els altres tu i ells que configuren la convivència universal. La intensitat global en mi gràcies a la poesia. Globalitat en la que ens donàvem la mà poetes d’altres indrets arribats ex-professo a Parets. La poesia un constructor de convivència però que no només construeix sinó que es converteix en la teva vida. Un gran regal del més de juliol: la vida és poesia i la poesia és vida.

LA POESIA A LA FESTA MAJOR DE PARETS



No negaré l’impacte social de la darrera celebració de la Festa Major de Parets del Vallès. Multitudinària, oberta i festiva. Com a President del Niu d’Art Poètic de Parets no puc estar satisfet de la presència en la festa, de la poesia però sí que ho estic i molt del treball realitzat i el recital celebrat a Can Serra del Padró fou un model d’execució i un missatger de la poesia com a valor social, tant des de la vessant literària com  de la vessant humana. Però dóna la impressió que oficialment no existia. “Parets al dia” no publicà ni una paraula de l’acte. En el reportatge posterior de Vallès Visiò, tampoc. Presències oficials, cap. La del fotògraf, potser fou la única i agraeixo. Malgrat tot, com a President del Niu d’Art, presidència que si alguna persona de Parets vol exercir demà mateix li cedeixo, malgrat tot, repeteixo, estic content i satisfet del recital celebrat a Cal Serra. I ho estic pel que representa i per l’acollida que se li va donar al Niu d’Art i perquè és un espai cultural, al servei del poble, extraordinari per la geografia, excel·lent per la història i solidari per la realitat actual.
Seu d’una taller d’escultura dirigit per Josep Plandiure i una invitació a viure-hi culturalment per part dels responsables de la finca. Confesso, honestament, que abans de la celebració no estava tranquil i els nervis em dominaven, nervis i intranquil·litat que la presència de més de seixanta persones a l’acte es tornaren en tranquil·litat, satisfacció i alegria. La presència de gent de la poesia del poble i vinguda de fora feu que el recital esdevingués, en una solitud propiciada per la pluja, un esdeveniment cultural que honora el poble que el viu. La conjugació poètica musical fou una demostració de la qualitat cultural popular manifestada, musicalment per Yaneisi Martínez, i poèticament pels components del Niu d’Art. El recital sobre poesia nord-americana moderna palesà la vàlua literària del vicepresident del Niu d’Art, Isidre Oller, poeta també ell, i un valor cultural que ha escollit Parets per la seva residència. Amb la qualitat real i els objectius assignats, el Niu d’Art Poètic de Parets treballa i treballarà perquè la població vallesana esdevingui, encara més, un referent poètic en el marc de les lletres catalanes. Haver col·laborat a la Festa Major 2016 és per al Niu d’Art un orgull, una satisfacció, malgrat les dificultats, i un repte de futur ambiciós.
Joan Sala Vila, president del Niu d’art poètic de Parets del Vallès.

dissabte, 23 de juliol del 2016

RECITAL FESTA MAJOR D’ESTIU 2016




UNA TERRA GENS ERMA – POETES USA S.XX
Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès estrenà un nou escenari amb motiu del seu recital poètic de Festa Major. Can Serra del Padró obrí les seves portes a l’entitat poètica vallesana i amb el seu entorn i el temps plujós els poemes de poetes nord-americans es contagiaven de cultura catalana afegint a l’activitat cultural el do de la globalitat amb els seus valors universals. La música de Yaneisy Martínez aportà al text d’Isidre Oller un valor afegit d’una emotivitat de mística popular que arrencava del missatge de cadascun dels poemes més representatius dels poetes escollits. Una poesia en la que la veu del poeta estava modulada pels sentiments d’una cultura molt peculiar que agermanada a la catalana li donava a l’acte aquella encaixada d’amistat universal a que convida la convivència mundial. La contemplació de la natura i la seva estreta relació amb l’ésser humà esdevenia una de les característiques que presentaven cada poema com un passeig especial per la vida que convidava a descobrir nous camins per gaudir der noves vivències. Els sentiments i la seva circumstància especial fou un tret característic que relacionava passions contràries donant-se la  mà quan el poeta T.S.Eliot escriu aquest vers: “Qui doncs inventà el turment? L’Amor.” La vida, les passions humanes, les visions de la natura es barrejaven en un diàleg permanent entre el jo i el seu entorn, Eliot ens ofereix una nova reflexió: “en la foscor, al voltant de passades agonies / hi brunzien petites mosques”. I en aquest passeig no hi podia faltar la força del pensament com ens recorda Wallace Stevans quan escriu: “Inhalo aquí una força més profunda / i parlo i em moc sempre tal com sóc / i les coses són com jo les penso./ Dic que són dins de la guitarra blava”.  Les relacions humanes encomanen   aquella naturalitat que les realitats més febles es transformen companys de viatge importants a la vida, de tal manera que la importància rau més en el missatge que en la grandesa o petitesa de l’objecte, com dóna a entendre Anne Sexton amb els darrers versos del seu poema Petit filferro: “ Ell entrarà a les teves mans / tan fàcilment com els deu centaus que serveixen / per obtenir una Coca Cola”. Allò important és el missatge i la identitat. Els recitadors del Niu d’art feren gaudir als amics de la poesia que omplien el local estrenat, per consell de la pluja, per a noves activitats poètiques i artístiques que seran companyes de viatge del taller d’escultura de Josep Plandiure, una de quines escultures presideix el C/ Lluis Companys convidant a pensar allò que cada paretà ha d’aportar a la seva població per assolir una convivència en pau i culturalment enriquidora. Can Serra amb el seu Restaurant L’Antic Paller” un espai cultural obert, generós i solidari.

dilluns, 11 de juliol del 2016

Puigcerdà en el cor...



La Setmana Cultural de la Capital de la Cerdanya, celebrada a la primera setmana de juliol, és per a mi una invitació a la que cal donar compliment. Puigcerdà amb el seu llac i el seu entorn natural convida a un diàleg amb la natura que enriqueix culturalment i et sents part de l’univers. La majestat del Cadí i el cim de Puig pedrós reforcen les ales de la il·lusió i l’encant de l’entorn es transforma en el mirall de l’ànima. L’emoció poètica d’una trobada esdevé l’ascens a la muntanya més alta i des d’ella saludes al món. La netedat de l’atmosfera i la visita regalada d’una pluja fan pensar en la neteja de l’esperit per viure la felicitat del seu cel blau. La Cerdanya amb l’encaixada amiga de la part  catalana i la francesa internacionalitzen el sentiment i poetitzen la il·lusió. El nedar tranquil dels cignes i el saltirons improvisats dels peixos li donen a la visita del parc un encant que transparenta les paraules i les músiques. Una estada en el meu estimat Puigcerdà fa reviure intensament la poètica de la vida i més encara quan la primera  autoritat cultural, el seu alcalde, et fa l’honor de presentar el teu llibre de poesia conjuntament amb el de filosofia de l’amic i company Josep M. Piguillem. Quina raó aconsella una presentació de dos llibres tan diferents? I la trobà en l’amistat dels dos autors. A Puigcerdà en la seva setmana cultural he refermat l’amistat, he encès amb una llum més ferma encara la il·lusió i he escoltat la veu de la comarca que em demanava no deixés mai la poesia amb una condició que el meu millor llibre fos la meva imatge. I em vaig sentit més identificat amb el fet poètic  en el recital per parts dels amics i amigues de la trobada que van convertir el teatre ceretà de l’Ateneu en el temple de la poesia catalana. La XIX trobada de la poesia catalana va cloure la setmana cultural amb la força de l’ideal poètic que no és altre que el d’un món millor.