L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dijous, 28 de maig del 2015

Concert CEM Maria Grever

La inauguració de la nova seu de CEM Maria Grever és un esdeveniment cultural que fa emergir culturalment el Poble de Parets del Vallès. CEM Maria Grever, una escola de música, que amb l'Escola Municipal de Música, les entitats de ball i dansa, la de poesia i les de música, demostren vitalitat cultural enriquidora i a la vegada, amb la seva pedagogia col·laboren al manteniment d'una categoria musical que va més enllà dels anys 30, del segle XX. CEM Maria Grever, una entitat, que fa de la música una activitat integradora promou l'enfortiment de la personalitat, perquè alló que veritablement és important és el ser persona íntegra.

dilluns, 25 de maig del 2015

CAMBÓ / COMPANYS



Espectacle produït pel Teatre Ponent amb la dramatúrgia i direcció de Frederic Roda. Possiblement alguna veu ha criticat la barreja de política i cultura, en  el nostre espectacle, política i teatre. Millor dit, portar a l’escenari dos discursos politics de signe oposat. Sortosament el teatre li ha afegit aquell toc de passió que pot apropar la gent a la política. I és bo perquè existeix una cultura política que converteix la política en cultura. L’actor, Carles Martínez, protagonista ho palesà abastament. Dos discursos mestres de la política creant afició i simpatia en un teatre, no només enriqueixen la filosofia de la vida sinó que aconsegueixen que aquesta vessant de la filosofia política esdevingui part integral del pensament i del sentiment, arribant fins i tot a la passió. L’escenari de Cal Rajoler de Parets del Vallès on triomfà l’espectacle visqué aquesta transició. Escoltar el discurs de Cambó en la veu de Carles  Martínez i gaudir del seu gest produïa una sensació d’actualitat que convidava a ser-ne protagonista amb el problema de saber escollir quan la veu i el gest de l’actor trametia el discurs  de Companys. Mestre, l’artista en l’art de comunicar, emulant el mestratge dels dos polítics amb el valor afegit que l’actor dramàtic modelava amb la veu i el gest una obra d’art de la paraula. I precisament aquesta circumstància col·locà sobre la taula dels oients una escultura oral d’un fet polític. Des de la vessant dramatúrgica fou un encert bastir un espectacle amb dos peces d’oratòria política d’objectius divergents per no dir contraris. Crearen un ambient de diàleg i debat que situava l’espectador en l’època de la Catalunya dels anys trenta del segle passat, concretament en la declaració de la República Catalana en el marc de l’estat espanyol. I el problema l’estatut de Catalunya. Les posicions contràries dels dos oradors  buscaven Catalunya, Cambó com una autonomia i Companys, com una república de tipus federal. El centre, en ambdós oradors era el bé de Catalunya. Curiosament les circumstàncies actuals que viu el país s’hi veuen reflectides amb la diferència que avui el sector majoritari políticament va més enllà d’una federació per defensar un estat independent. Frederic Roda ha tingut una bona pensada al tornar a presentar aquest espectacle, als amics del teatre, que durant la representació gaudeixen per la qualitat artística de l’actor, i per la qualitat política dels discursos als que Carles Martínez els hi afegeix el calor artístic literari.

divendres, 22 de maig del 2015

RECITAL POÈTIC 31 DE MAIG 2015


































El Niu d'Art Poètic de Parets del Vallès celebra el darrer diumenge de cada més un recital de poesia en el que hi participen els socis de l'entitat i totes les persones de la població, comarca i tot Catalunya, amigues de la poesia, que ho desitgin. Poden presentar-se també com espontanis, comunicant-ho abans de començar. Cada participant pot recitar dos poemes, un obligatòriament en català i un del poeta homenatjat. L'espectacle acaba sempre amb una actuació musical o de caire teatral. Els recitals de Parets del Vallès donen l'oportunitat als am ics de la cultura de conèixer els darrers lllibres de poesia escrits pels convidats i la possibilitat de comprar-lo amb la signatura de l'autor. Amb la poesia també fem país.

dimecres, 6 de maig del 2015

LA DONA TÉ LA PARAULA

Un recital de poesia és sempre un alè d'aire fresc que reconforta i anima a lliurar-te amb cos i ànima a treballar per una societat millor. Aquest Primer Recital "La dona té la paraula", una vegada llegits els noms de les poetes participants esdevé una força verdaderament encisadora per escoltar-les i entrar en el món de la seva poesia. N'estic molt convençut per què a travès de les xarxes he gaudit amb la lectura de poemes presentats per elles i amb alguna d'elles he tingut l'oportunitat de compartir personalment la seva poesia.
Amb tota seguretat que serà un molt bon recital.

dilluns, 4 de maig del 2015

IDIOTA, de Jordi Casanovas



El teatre de Can Rajoler de Parets del Vallès va aplaudir entusiasmat un espectacle profundament crític contra la política econòmica de la pell de brau, agermanada amb la de Grècia. Ramon Madaula amb el paper metafòric d’un ens psíquicament feble i Anna Sahun, amb el d’una científica que estudia les relacions entre el ser com cal i el ser psíquicament disminuït per arribar a conclusions de futur entusiasta. El diàleg des d’el començament és un diàleg de confusions i mal entesos premeditadament provocat en el que la capacitat reflexiva del subjecte d’estudi pateix una suposada millora intel·lectivament però que s’entrebanca en cada nova proba. El presumpte malalt psíquic actua sota la prepotència del poder físic i econòmic amb l’obligació de passar unes probes que el poder econòmic efectiu li exigeix, sota promesa d’un bon pagament per les seves bones previsions de col·laboració. El malalt està totalment dominat per la força sota l’amenaça de les armes i la promesa del diner que li solucionaria els seus problemes econòmics familiars i la impossibilitat d’escapar-se per estar les portes  controlades elèctricament. Sota els efectes de les armes i la llibertat el malalt desafia la mort i el diner i amb aquest comportament recupera una suposada llibertat, perquè el comportament idiota ha estat deixar-se convèncer per la política i el dinar alemanys. El idiota ha estat la metàfora d’una Espanya i una Grècia que es creuen importants i en realitat són titelles del diner, que per aconseguir-lo accepten totes les calamitats que el poder econòmic els hi proposa com una política democràtica modèlica. Una crítica subtil i una metàfora de la situació actual de l’estat espanyol. L’actuació dels dos protagonistes, magistral. El malalt, un espanyol i la científica, alemanya. Tota una insinuació de sortida.