Cordes del Món

Un concert dedicat a músiques del món amb motiu de la celebració del Nadal interpretat per CORDES DEL MÓN va més enllà de la música per acabar descobrint la musicalitat de l'ésser humà: la humanitat és la infinita música universal. Però el Concert de Cordes del Món que té la seva seu a Parets del Vallès (Cem Maria Grever) i Barcelona (Museu etnológic) dedica a la músicateràpia una atenció especial, perquè la musicalitat dels malalts, persones amb proiblemes físics o psíquics, és una  musicalitat inolbidable perquè la eba sonoritat és una soronitat intimista que de les  deficiències en fa virtuts i li dóna a la imatge sublim de la persona aquella lluminositat que neix de l'amor tractat en la farga del dolor. I aquest amor regala una llum i una musicalitat que traslladen a una felicitat infinita, defícil de definir.

L'hora de l'escriptor

Jaume Rodri a l'Europa

Un esmorzar de forquilla força especial. El llibre de Jaume Rodri no és un tractat de religió sinò mes aviat de com el ser humà ha de tractar la religió. No és el tractament d'un problema sinò el problema que està en cada persona. La centralitat de l'estudi de Jaume Rodri en la persona de Jesús centra (perdoneu la repetició) la centralitat del ser humà perquè la personalitat de Jesús presentada en els evangelis és l'explicació de com ha de ser la centralitat de cadascú de nosaltres. Per aquest motiu el debat de l'esmorzar de forquilla no només pot ser interessant, sinó també intents i alló que és més important la definició que com és la persona integral.

Neus Català. Un cel de plom

El Teatre de Cal Rajoler de Parets del Vallès s’ha sumat a la relació d’entitats per celebrar l’any “Neus Català”, nascuda el 1915 celebrant enguany els cents anys. “Neus Català. Un cel de plom”, títol del llibre de Carme Martí, li ha servit de fil conductor al director de teatre Josep M. Miró per bastir una obra per donar a conèixer la personalitat d’una dona lluitadora per la justícia, la llibertat i els drets de les dones, com es llegeix en el programa de Cal Rajoler: “un homenatge al sacrifici i a la lluita d’una dona compromesa amb la justícia, la llibertat i la defensa dels drets de la dona”. L’espectacle, presentat magistralment per l’actriu Mercè Arànega, esdevingué una glossa d’una persona que del dolor i el sacrifici en feu un acte de servei a la humanitat. Un llarg monòleg en una escenografia de problemes i amb uns moviments controlant l’emoció impossible d’amagar convertí l’hora i escaig de la representació en un espai de reflexió i de crítica interna per valorar d’on venim i on estem. On estem que la centenària Neus Català manifestà que no havien lluitat per aquest resultat. El comunisme mamat a casa seva, on aprengué a caminar sempre amb la mirada alta per no perdre el nord de la lluita. Mercè Arànega va saber convertir-se en l’escenari en Neus Català i amb una veu controlada però expressiva endinsà l’espectador en la vida d’una dona que ho va tenir molt difícil per defensar les seves idees i la seva vida, privant-li la guerra compartir la vida amb el seu espòs. Esdevenir l’heroïna Neus Català vivint la seva història en un teatre fou un mèrit aconseguit per l’artista de l’obra dramàtica que a la vegada en feu dels horrors del camp de concentració un estímul per esdevenir lluitadors de la vida a l’estil de Neus Català. Cent anys d’història viscuda, resumits magistralment pel dramaturg Josep M. Miró i reviscuts vitalment per Mercè Arànega són un impacte que no deixa indiferent a ningú i una ensenyança per continuar la lluita amb el mateix coratge i la mateixa fe de Neus Català i les dones que com ella lluitaren, patiren i són per a la humanitat la història de la dignitat dintre de la indignitat de falsos constructors de la convivència humana. Una obra de teatre que és més que teatre, és filosofia de la vida, és poesia de la vida malgrat el sofriment, i és la defensa més generosa de la vida. I en les vivències d’aquesta història, una altra dona extraordinària que l’atzar va posar en contacte amb Neus Català, Montserrat Roig que en certa manera va encendre el blé perquè la gran lluitadora deixés a humanitat el testimoni poc conegut del gran sacrifici de moltes dones que donaren la vida per lluitar per la llibertat i la dignitat.

La il·lusió no té edat

"La il·lusió no té edat" és una entitat de gent gran de Parets del Vallès, amb seu a Cal Oms, essent una de les seves actuacions més preuades el Playback. És mouen sobre l'escenari amb naturalitat i gràcia, talment com artistes professionals. Tenen molta cura en el vestuari, sempre adient als temes que presenten i amb tota sinceritat t'hi sents molt identificat. Sempre tenen un sí per col·laborar i l'amistat és la qualitat que practiquen amb molta generositat i simpatia. L'espectacle que presenten al Teatre de Can Rajoler defineix la qualitat humana del conjunt, col·laborant amb la Marató de TV3 per aportar el seu gra de sorra a la investigació científica medicinal per a un  món millor. Solidaritat, generaositat, simpatia i amistat qualitats que viuen des de l'escenari i conviden als assistents a fer-se'n companys de viatge.

Amb música i joventut el país camina ferm...

Se celebren esdeveniments culturals que la seva sola presència és un missatge de futur. I aquesta realitat rep la seva força per la qualitat de les persones que li donen vida i el mitjà amb el que treballen. Conjugar música i joventut en un esdeveniment cultural suposa un esclat de llum que facilita l’arribada feliç del viatge. “OH HAPPY DAY” amb el lliurament del premi clogué el concurs de la tercera edició amb un programa ple de missatges. El més important, penso, que rau en la presència en l’esdeveniment de cloenda de tots els grups concursants. Un se n’enduria el premi però en el concurs hi eren tots. És més important ser-hi, que ser el primer. El guanyar o perdre quan hi ha jurats palesa molt de subjectivitat com ho demostraren els components del jurat al llarg del programa. La base del concurs era ser-hi. I a partir d’aquí competir amistosament per arribar el primer al cim. Tot un exemple del sentit global de la existència humana. El fet de participar tots en el programa de proclamació del guanyador porta un sentit implícit que en certa manera tots eren guanyadors. Una altra circumstància molt explícita ens la dóna l’actuació del jurat popular. 77.378 vots són molts vots que expressen el valor que els ciutadans li donen a la música en la configuració social. Un col·lectiu d’aquesta magnitud que expressa clarament la seva opinió defineix una força cultural de garantia del poble de Catalunya. Una porta oberta a l’esperança de ser. Un fet que m’ha fet pensar molt i enfortit la meva fe i esperança en el meu petit país és el nombre de corals i grups musicals bàsicament joves que viuen intensament la música. Era jo molt jove, no havia complert els vint anys, una locutora de ràdio de Vilanova i la Geltrú va dir-me, si tothom estimés la música el món seria molt millor. I aquest pensament m’acompanya sempre que escolto música i sobre tot quan els cantaires són joves. Visionant el programa de cloenda em deia a mi mateix: és impossible que amb aquesta joventut Catalunya no assoleixi els seus objectius. La música crea ambients de llibertat i de companyonia i basa la convivència en el respecte i l’amistat. Perdre fa mal, guanyar porta felicitat, però celebrar junts, com ho palesà TV3 en el seu programa, és demostració de la veritat de la globalització que convida a caminar junts. La bondat del concurs OH HAPPY DAY la definiren els deu grups concursants. La qualitat del guanyador es va veure magnificada per la de tots els participants. El concurs en la universalitat de la humanitat és una cèl·lula però el concurs amb la seva qualitat fa avançar. La convivència humana la configuren milers de grups, tenen tots ells qualitat i voluntat suficient per enriquir culturalment la convivència? Per què aquesta condició és bàsica per la pau. Vaig aplaudir el programa i em vaig sentir més en pau. Era feliç de caminar per construir el meu país, en companyia d’uns tan excel·lents creadors d’un ambient universal de llibertat i pau.

Aula.Brecht, a teatre Ponent

Viure poèticament

Que la poesia és vida no és cap secret. Viure poèticament ho podria ser. Però quina seria la raó del secret? Per què viure poèticament no exigeix ser poeta d’elit, demana gaudir les essències de la poesia. I aquestes essències són definidores de la personalitat de cada ser humà. Una persona pot viure poèticament sense saber què és poesia. Senzillament perquè és ella la poesia. I ho és amb la senzillesa del seu tarannà. Porta la felicitat als ulls i els seus llavis deleixen petonejar. Sent la necessitat de comunicar la seva felicitat i, tal vegada, no sap ni escriure. Però existeixen éssers humans que sense pretensions de volades d’alta fama escriuen amb la seva sinceritat la poesia que viuen i la comuniquen. I fan sentir benestar al seu entorn. I és precisament aquesta felicitat que vaig tenir el plaer de conviure en el recital poètic del Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès. Quinze amants de la poesia de Parets i el seu entorn van compartir a la Sala Basart una vetllada poètica amb  un grup d’amigues i amics de la poeta homenatjada, Fe Ferré Ferraté i són Antoni Barnils, Jaume Piquet, Trencadís de somnis M.Lluisa, Montse Cercós, Montse Pellicer, Imma Forment, Maria Rosa Blàzquez, Carme  Mitjavila, Josep Lleixà, Isabel Ribera, Albada Albaiges, Julia Badal i Manoly Naranjo.  Una tarda freda de tardor però càlida per la foguera poètica que alimentaven el prop de trenta recitadors de poemes propis i aliens, essent els protagonistes els de la poeta convidada. Aquest caliu va veure la seva flama més brillant encara amb la música que la Marina Serra amb el seu violí acompanyà poemes i recreà l’auditori amb un curt però intens concert. Música i poesia es donaven la mà i la convivència enriquia el seu cromatisme i el seu caliu conforme els amics de la poesia recitaven els poemes escollits. Personalment vaig sentir la força de la poesia per donar personalitat a un poble i un poble que gaudeix de persones poètiques, com les que configuraren el recital del mes de novembre, és un poble lliure i amb força i capacitat per demostrar al món la veritat de la seva identitat. La poesia fa més lliures a les persones i als seus pobles. Amb tota franquesa la convivència poètica dels membres del Niu d’Art de Parets amb els amics i amigues de Fe Ferré Ferraté em va fer més defensor de la llibertat de Catalunya. Viure poèticament és un model de vida independent.

Tot per Caritas

La poesia a Parets del Vallès

Una llarga trajectòria li dóna, gairebé, carta de ciutadania, esdevenint patrimoni de la Vila. Eren els anys seixanta del segle passat quan un grup de persones, amants de la poesia, van iniciar l’organització de recitals que desembocà, uns anys més endavant, en la fundació del Niu d’Art Poètic , que enguany ha celebrat el vint-i-vuitè aniversari. Molts han estat els rapsodes catalans i espanyols que han desfilat pel Teatre de Can Rajoler, convertint-se amb la democràcia en promotora de la cultura catalana mitjançant la poesia. El Niu d’art allarga la mà a totes les llengües hispanes i del món que hi vulguin col·laborar, mantenint sempre la centralitat la llengua catalana. Complint els seus objectius cada més celebra un recital, obert a tots els rapsodes i recitadors de Parets,  del Vallès i de més enllà, en el que cada més s’homenatja un/a poeta català, de qui els participants reciten un poema. El mes d’octubre d’enguany, amb el canvi a la presidència, el Niu d’Art, no només continuarà la línia seguida fins a l’actualitat, sinó, que amb la col·laboració de tothom, procurarà millorar perquè Parets del Vallès senti encara més seu el Niu d’Art. I en aquesta línia en el recital del diumenge, dia 22 de novembre a les 18 h. a la Sala Basart, els amics i amigues de la poeta convidada li faran companyia i ompliran una segona part de l’acte amb els seus poemes. FE FERRÈ FERRATÈ és la poeta convidada, autora d’un llibre que tots els amics de la poesia es mereix que el llegeixin, titulat EN CLAU DE LLUNA i qui ho desitgi tindrà l’oportunitat de fer-li dedicar. L’acompanyaran, Antoni Barnils, Trencadís de somnis M. Lluïsa, Montse Cercós, Montse Pellicer, Imma Forment, Maria Rosa Blàzquez, Carme Mitjavila, Josep Lleixà, Isabel Ribera, Albada Albaiges, Julia Badal i Pau Civit. Tots i totes poetes i escriptors amb publicació de llibres de poesia. Aquest recital és un tast de la nova orientació del tarannà del Niu d’Art amb un desig de reunir a totes els amics de la poesia de Parets en les seves llengües d’origen, ja sigui Euskadi, Galitzia, Andalusia, València, Illes, i també llengües estrangeres que conviuen amb nosaltres, com per exemple, la romanesa i llengües africanes.. Convidem i desitgem que es posin en contacte amb el Niu d’Art Poètic  de Parets del Vallès.

Foto: Fe Ferrè Ferratè, recitant. 

FE FERRÈ FERRATÈ,POETA CONVIDADA

El diumenge, 22 d’octubre de 2015, el Niu d’Art Poètic, de Parets del Vallès, en el seu recital mensual homenatge a la poeta catalana Fe Ferré Ferraté, que palesa la força de la creativitat femenina amb una poesia, que des d’els racons més impensables fa sorgir la riquesa interior de l’esperit humà. Metgessa, la seva poesia destil·la essències medicinals i basteix un embolcall emotiu d’una inspiració transcendent. El seu poemari EN CLAU DE LLUNA fou presentat pel Niu d’Art a la biblioteca de Cal Rajoler amb una entusiasta acceptació dels assistents. Els altres dos llibres ALQUÍMIA D’AIGUA i ALQUÍMIA DE FOC, que dissortadament encara no he llegit, juntament amb els poemes que publica  a les xarxes amb el nom ALQUÍMIA DE LA PARAULA, em porten a pensar en una poeta que ho és perquè la paraula és la millor medecina i la lectura de poemes esdevé una teràpia que reconfortant l’esperit incideix en el cos. En el recital que se celebrarà a Parets del Vallès l’acompanyaran amics i amigues poetes en una demostració de la riquesa cultural de Catalunya i fent un incís obligat, de la força de la poesia femenina. Els membres del Niu d’Art recitaran els poemes corresponents i en una segona part, la convidada i els seus amics i amigues aportaran a la atrobada, no només poemes, sinó amistat, simpatia i un camí de relacions poètiques, infinit, com infinita és la paraula.

DISSABTE 31 D'OCTUBRE DE 2015

Homenatge a Joan Margarit

La força poètica de Joan Margarit l’ha treballada la farga de la vida i l’esperit de la natura. Una poesia que teixeix una emocionada filosofia humana que ensenya a caminar pel món intuint els missatges positius de situacions i accions que porten el segell de l’adversitat. Una poesia pedagògicament humana que mena a endinsar-se en les intimitats, modelant la imatge física per bastir la integral. El seu darrer llibre DES D’ON TORNAR A ESTIMAR que concep l’amor com un espai físic, espai que endevino és el ser humà, que en els diferents ambients de la seva vida, sempre ell és amor. L’espai és un despertador de la consciència de la realitat de la vida. I precisament aquest llibre centra l’ambient poètic que es viurà a Parets del Vallès en la FESTA DE LA POESIA, organitzada per l’entitat cultural Niu d’art poètic, de la població vallesana. La centralitat de la festa rau en un emotiu espectacle poètic musical bastit amb dotze poemes del llibre esmentat, portats a l’escena per l’actor i narrador granollerí PACO ASENSIO, acompanyat pel violinista Ernest Briceño, director de l’escola de música CEM Maria Grever i fundador del grup musical Cordes del Món. Una projecció d’un vídeo ambientarà el recital amb la dansa d’Àgueda Murillo amb enquadres de llibres i fotos del poeta homenatjat. El programa de la vetllada ens presenta com es desenvoluparà. Desprès de la salutació del president de l’entitat es faran públics els guanyadors o guanyadores del concurs de poesia, al que s’hi van presentar trenta treballs, amb una explicació de la qualitat i la temàtica preferida. A continuació el Concurs de Rapsodes en el que hi participen onze aspirants als premis amb l’obligació de recitar dos poemes, un de Joan Margarit i un segon de lliure elecció. Acabada la participació dels rapsodes, el jurat format per set experts en poesia es retira a deliberar i mentre, es representa l’espectacle poètic musical esmentat. La festa acaba amb el lliurament de premis, un obsequi a cada rapsode i als tres poetes guardonats, tancant l’acte el Sr. Alcalde de Parets, Sergi Mingote. La d’enguany és la 28ena Festa de la Poesia amb un llarg historial començat els anys seixanta del segle passat. El Niu d’Art amb el recolzament de l’Ajuntament treballa durant l’any en la promoció de la llengua a través de la poesia amb l’organització de recitals mensuals, organització d’un concurs escolars com també tertúlies literàries, convidant escriptors per presentar el seu darrer llibre. Una de les característiques del Niu d’Art rau en el fet de col·laborar en crear un ambient de bona companyonia entre totes les entitats de Parets del Vallès. El Niu d’Art convida a la seva festa a tots els amics i amigues de la poesia de Parets i Comarca, el dissabte 24 d’octubre d’enguany a les 18 h. al teatre de Can Rajoler.