“Espaigarum secret” sota la direcció de Marius Gómez,
fotógraf i promotor cultural, no és un teatre, ni una gran sala d’actes, però
és un espai d’intimitats poètiques i artístiques de Lliçà d’Amunt. La nova
ubicació del C/Anselm Clavè n.6 encetà la nova faceta d’activitats culturals
amb un recital de poesía del Grup “Para
bé l’orella”, format per Teresa
Arrufat, Maite Montpart, Antonio Bermejo i la jove guitarrista Anna Gonzàlez. El recital, amb un petit
format d’espectacle, tenia un lema:”He
fet volar l’estel, ben alt, del meu anhel…”. Un conte de la poeta Rosa
Leveroni va ser el fil conductor per enllaçar els poemes que dibuixaven la
personalitat íntima de l’escriptora, que ella mateixa s’auto-retrata en aquesta
tanka:”A les mans portes / corones,
jovenesa,/ a mi vedades./ L’amor que m’era vida / uns altres cors enjoia.” Unes notes musicals de la jove
guitarrista, el i les rapsodes, enllaçaven els poemes que historiaven una vida
amorosa impossible, impossible per diferents circumstàncies, d’altres lligams,
de les modes del temps, d’una consciència ciutadana molt controlada i d’unes
relacions difícils de coordinar. El bon saber fer del i les rapsodes introduí
els espectadors en un món, per a molta gent, nou de la poesía. Una poesía, la
de Rosa Leveroni, que gira al voltant de dues idees, l’amor i la mort. La mort
de l’amor que defineix una vida que se sent solitària i que no vol renunciar a
la felicitar que endevina del futur que ha de renunciar. Però llega al món la poesía
vitalista de la seva filosofia de la
vida. Un recital, íntim, ben estructurat i que feu conèixer una de les grans
poetes de la literatura catalana. Acabà el recital brindant amb cava per la molt
bona estona viscuda i per poder-ne gaudir moltes més.
Les interelacions de les activitats humanes són factors de
riquesa cultural i, a la vegada, promotores de convivència i de tota mena de
relacions, àdhuc comercials. Convertir un aparador d’una botiga de roba en un
petit escenari, on joves models esdevinguin artistes que converteixin en
protagonista la roba femenina de temporada és una idea, no només genial, sinó
també poèticament creativa i filosóficament engrescadora. La botiga BARBANY del
C/ Anselm Clavè esdevingué una atracció que no només provocava somriures, admiracions
i aplaudiments sinó, a la vegada, idees de furtur per al gran nombre persones
que seguien les evolucions de les joves models, futures relacions publiques en
l’art de vestir. Un espectacle, en un mini escenari, capaç de crear noves
relacions i sobre tot d’apropar la gent al comerç de proximitat. La capacitat
artística creativa del comerç de proximitat neix d’una il·lusió de relacions d’amistat
i amb aquesta il·lusió genera poders que només si es viuen i es miren des d’una
vessant artística creen riquesa cultural i riquesa física perquè creen vida.
Les sis noies de la desfilada de roba de temporada de primavera i estiu hi
aportaren, al sorprenent petit espectacle de moda, naturalitat, elegància,
humanitat i civisme. I en molts ulls s’hi encenia la flama de la il·lusió.
Dibuixar il·lusió en les mirades és el segell de l’art de viure. La desfilada
de la botiga Barbany, no per breu deixà de ser intensa.I fou intensa perquè les
models artistes joves vivien interiorment el seu espectacle empeltant la seva
joia al públic.