L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimecres, 26 d’abril de 2017

La poesia en la meva vida




Quan era jove, en la meva etapa d’estudiant, m’entusiasmava la poesia castellana de Santa Teresa de Jesús, Sant Joan de la Creu, Lope de Vega, Tirso de Molina, Calderon de la Barca, que eren els autors que més ens explicaven i teniem més a l’abast. En l’etapa dels meus estudis eclesiàstics l’absència d’autors catalans era total. Un poeta escolapi, que més tard fou amic meu, m’obrí els ulls a una altra poesia, encara que ell escrivia en castellà, però la seva poesia respirava una emotivitat humana amb insinuacions místiques. Fou, una vegada acabada l’etapa d’estudiant, que vaig endinsar-me en la poesia catalana, malgrat la problemàtica política del temps dictatorial i va començar en el meu interior una conversió literària. Els meus primers poemes els vaig escriure en castellà i vaig tenir la gosadia de participar a les darreries dels anys cinquanta i inicis dels seixanta del segle passat a uns Jocs Florals de Barcelona. Fou amb aquesta circumstància quan el P.Ramon Castelltort em va animar a escriure i a no defallir perquè em va dir que la meva poesia havia de triomfar. Vaig continuar escribint però en català. No m’ha preocupat mai si tindria sort o no, m’animava a escriure el benestar del meu estat d’ànim que em causava l’escriptura d’un poema i en l’actualitat encara em marca la mateixa raó. La participació en concursos esdevé un leimotiv que m’anima i m’ho fa passar bé i aquest és el guardó més preuat. N’he assolit algun, no gaires, però la poesia és la meva vida i m’ensenya a estimar. El primer poema guardonat fou a Balaguer, fa uns quants d’anys, i el premi consistía en la publicació del poema seleccionat en un llibre amb els poemes escollits. Fou una injecció de moral. El segon guardó me’l donaren a Llinars del Vallès, el tercer a Caldes d’Estrach i el quart a Tona. Aquest guardons em donarem més confiança en mi mateix i aquesta confiança m’ha portat a la publicació dels següents llibres de poesia. ELS QUATRES DAUS DE LA VIDA, la vida és un joc en el que l’aigua, l’aire, el foc i el fang en són els daus, elements indispensables del ser humà. CÒCTEL DE L’AVI, un avi que enyora la seva infància i li agrada tenir esperit de nen. BUFA EL VENT, les diferents formes del vent són missatges de vida. ESTONES AMB EL MEU SILENCI, els records  de la vida ajuden a rejovenir la vellesa. GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS, una contemplació de l’amor humà a través de la Bíblia esdevenint transcendent, sublim. I el darrer SÓN ELLES, reflexions sobre les dones de la Bíblia i l seva aportació a tots nivells a la història.
La poesia des de la talaia de la meva senzillesa m’ha ensenyat i m’ensenya a valorar la vida també des de la vessant dels errors. I és precisament la contemplació del ser humà des de les seves limitacions i mancances que em porta a pensar en la seva grandesa perquè té un a projecció infinita, eterna. No entenc com una persona que viu poèticament, i tothom hi pot viure, s’acabi tot amb la mort. Intueixo que la mort és la porta que dóna pas a una altra vida poèticament perfecta. La grandesa de la creativitat humana rau en el fet de portar al món éssers que tenen un destí d’eternitat. És el gran poema de la vida.

dilluns, 3 d’abril de 2017

Poesia, art i esport en la Festa de la poesia escolar de Parets del Vallès



El festival de poesia escolar que se celebrarà el dissabte vinent, 8 d’abril de 2017 al Teatre de Can Rajoler esdevindrà una exposició viva de germanor entre la paraula, l’escultura i l’esport. Una d’aquelles vivències tan desitjades al nostre temps de com es treballa la globalitat. La festa de la poesia escolar de Parets del Vallès en será un exemple viu, creat amb la capacitat creativa dels infants durant la seva escolarització. Oferiran un espectacle verdaderament memorable des de la senzillesa, l’esforç i l’entusiasme en el que els poemes seleccionats del Concurs Escolar de Poesia de les escoles d’ESO de la població paretana competiran també pel guardó del millor rapsode. Paraula i veu, artistes de l’existència.
Però en el concurs d’enguany, una nova modalitat d’expressió artística s’afegirà a la festa demostrant la poètica de l’expressió corporal. Nenes i joves de l’entitat VALLESÀ RITMICA CARDEDEU demostraran amb els seus moviments la qualitat artística i expressiva escultural del cos humà amb un llenguatge creador de formes que conviden i ajuden a l’enriquiment integral del ser humà.
La importància del missatge del Festival de Poesia Escolar rau en la circumstància que els protagonistes són gent infantil i jove de la societat. Llegint els poemes enviats a concurs o contemplant un festival de gimnàstica rítmica infantil es descobreix el perquè els més petits també són importants i molt a l’hora de configurar un model de  convivència en pau. I ho són d’importants perqué es saben expresar en silenci escribint, de paraula recitant i explicant i en moviment creant escultures vives.
Els poemes del concurs d’enguany, tots tenen missatge i com es diu popularment “enganxen” i s’hi descobreix un futur literari molt esperançador. I no es pot oblidar el treball dels mestres i les mestres en la transmissió del saber i de com manifestar la seva comprensió. Els poemes d’enguany donoten també una dedicació especial a la mètrica, a la poesia estructurada en estrofes i rimes o en la poesia lliure. Veritablement un treball molt meritori. L’agermanament poètic, Parets Cardedeu, en la paraula i el moviment escriu des de la humilitat de si no us feu com aquests infants no assolireu la convivència en pau, el capítol de la història de la realitat intergeneracional.
Una lliçó molt important: les nenes i els nens, els i les infants, els i les joves també són persones i els hi agrada que se'ls hi reconegui. 

dimecres, 29 de març de 2017

30 Festival de la Poesia



Viure poèticament a l’abril


Viure poèticament a l’abril
La poesia si no és vida no té sentit. Els poemes tenen una missió fonamental, injectar vida. Però no sempre les injeccions són saludables. La lectura d’un poemari és una injecció. Per què sigui efectiva primerament ha de ser afectiva. Senzillament, desvetlla un desig. I quan hi ha desig el destí és assequible. El mes d’abril, que és el marc del dia del llibre i de la rosa, a Catalunya escampa sensacions de bellesa íntima i el psíquic de les persones floreix com floreixen els jardins a la primavera. La poesia i la rosa són cada dia la primavera de la vida que defineix una plenitud de libertad en el camp de la història. Perquè viure poèticament significa ser i saber estar i fer. I aquesta realitat, que en la primavera es defineix amb l’exuberància del color i la fragància floral, en el dia a dia de la vida es viu amb la força interior de la personalitat que es transforma en solidaritat i amor per què la felicitat defineixi el jardí de la història.
I en aquesta tasca de conreu psíquic de la humanitat, la poesia hi ha d’exercir sanitàriament injectant vida, culturalment oferint lectures que són medecines d’excel·lència, socialment perquè conviden a la solidaritat amb germanor i laboralment perquè enriqueixen l’esperit i el resultat és una persona íntegra en una societat de convivència en pau. La poesia és més que els poemaris dels grans i petits poetes, és més que els recitals i espectacles públics, és l’assoliment d’alló que ens els llibres s’hi intueix i en els espectacles s’exempleritza. És viure en la totalitat. Per què la poesia, quan és veritablement vida, converteix tots els actes, moments i esdeveniments de l’existència en un exrecici sanitari de salut pública. I és per aquestes raons que desitjo amb tot el cor la celebració del dia de Sant Jordi, la diada del llibre i de la rosa. I ho desitjo, perquè per la seva vessant de salut pública suposa una invitació a tots els estaments socials, polítics, econòmics, laborals, culturals, religiosos i socials, es vacunin amb l’injecció poètica de la vida. Peró la vacunació ha de descartar la publicitat de quedar bé.
Per assolir la veritat del missatge és imprescindible que la lectura del llibre de Sant Jordi vagi més enllà de la curiositat per descobrir-hi la personalitat del jo lector. I si el llibre és un poemari la seva medecina no és nomès recuperar la salut,és sentir-se sa. La medecina cultural d’un llibre i especialment d’un poema és  una aportació bàsica per a la convivència. El dia de Sant Jordi és bo retrobar-nos nosaltres mateixos amb un llibre i una rosa a la mà.

divendres, 24 de març de 2017

A l’abril cada gota val per mil



Les pluges del mes d’abril tenen una relació molt directa amb les collites i així ho ratifica el refrany “l’abril mullat de pa ve carregat”. L’aigua d’abril em porta a pensar sobre una altra pluja, que pel més d’abril acostuma a ser fecunda pels horts i jardins de la cultura. Abundants com les pluges d’abril són les pluges de lletres que conreen la narrativa, l’assaig, la història, l’art, la ciència i la poesia. Concretament em referirè als rius de la poesia que omplen el mar de poemes. És un goig durant el mes d’abril banyar-se en les platges dels mars poètics i a Catalunya cada població convida a  gaudir-ne. L’aigua poètica no nomès fecunda la terra i saona les llevors sinò que també regala sensacions de benestar i satisfacció. La poesia és l’aigua de la vida. El mes d’abril és el mes de les grans tempestes poètiques que inunden les places dels pobles i les platges s’omplen de banyadors somergint-se en l’aigua de la lectura refrescant i vitalment enriquidora. Una de les pluges que més em plauen són les pluges de poemes que omplen les prestatgeries de les biblioteques i saonen els camps de les emocions humanes.
Però la pluja mulla els carrers dels pobles amb recitals i concursos carregada del pa cultural que alimenta la capacitat creadora de petits i grans. El Vallès Oriental n’és un bon exemple, com totes les comarques de Catalunya. I en el Vallès hi ha un poble que el mes d’abril poèticament és molt plujós amb dues diades de pluja poètica força interessants: la Festa de la Poesia Escolar  i la celebració del Recital Poètic del més d’abril en la diada de Sant Jordi, que els metereòlegs poètics preveuen una pluja abundant de poemes dels i les poetes de Parets del Vallès. La pluja poètica escolar s’espera que sigui molt densa i intensa perquè els núvols que s’apropen van molt carregats. Els alumnes d’ESO dels Col·legis de Parets han conreat curosament l’hort de la poesia amb les llevors, que són les lletres provocant amb la seva dedicació una pluja plena de poemes.
El Concurs de Poesia Escolar i el Recital del més d’abril en la diada de Sant Jordi, el Niu d’art els ha convertit en l’objectiu primordial per contribuir a crear una imatge cultural i artística de Parets envejada i aplaudida en el marc cultural català. El dia 8 d’abril la pluja poètica escolar inundarà el Teatre de Can Rajoler i el dia 23 d’abril, Sant Jordi i Festa del llibre la pluja farà viure la Plaça de la Vida amb llibres, poesia i música tot el dia.

 Recordem el refrany: “l’abril mullat de pa ve carregat”.      

dimarts, 21 de març de 2017

Avui gaudeixo de la poesia amb el poemari REMOR DE VENT



Núria Queraltó ha signat una aliança de col·laboració amb el vent. Ausias March li diu “veles e vents han mos desigs complir,/ faent camins dubtosos per la mar” i Lluis M. Xirinacs, “s’uneixen els vuits vents de la brúixola del caminant, engalzats en la rosa de l’esperit”. I en cada un dels vents catalans hi gaudeix de les delícies de la natura que s’agermanen amb l’esperit. La lectura del poemari és com un vol d’ocell que volant sobre els boscos i les valls amb la música de l’agua dels rius i del mar endolceix la vida amb els pastissos de la natura. Els pastissos, més aviat pastissets, són llaminadures de l’idioma que endolceixen el paladar del llenguatge i il·luminen la mirada que encisa el desig. Llevant ens regala aquest haikús que ens convida a recordar la llar de l’esperit que és el cos: “Vol de gavines / esquitxa el cel de blanc / cridant teulades”. La blancor dels desitjos, com el fum de les xemeneies, imita el vol de les gavines per sembrar de joia el blau del cel. El Xaloc, amb aquest curt poema ens convida a la vida impregnada d’amor: “sofrent somni / els llençols xopos de neguits / apunta l’alba”. Gregal ens fa pensar en la capacitat artística que cada persona porta dins seu:”Dibuixa cargols / als teus cabells indòmits / l’oreig del vespre”. Els cabells acostumen a donar una bona imatge amb una tendència de bellesa. La Tramuntana és activa i orienta el camí de la vida: “amb llum a les mans / llavor de revolta al cor / desvetlla camins/. La persona per ella mateixa és llum que ensenya a descobrir el futur. El Migjorn contempla com la natura aprofita fins els mínims detalls del ser. “repós sota els pins / el llangardaix vigila/ terra d’engrunes”. El Ponent ens ensenya a caminar per les espessures:”espés boscatge / agraïda drecera / font d’aigua fresca” i d’una manera o altra la vida sempre sura. Llebeig-Garbí ens recorda la veritat de les tempestes que també són importants en la vida en forma de passions:”ira celeste /sorprenent terrabastall / llampega i trona”. El Mestral ens fa pensar en com la natura compleix el seu programa: “estol viu d’ocells / batec en sincronía / natura fluent”. Núria Queraltó amb el seu poemari ens convida a llegir els missatges de la naturalesa que fant una remor especial que neix de l’interior dels éssers inorgànics i orgànics que d’una nmanera o altra es disposen a formar part intergrada en l’ésser humà, verdader microcosmos. Els vents humans, amics dels de la natura, són les passions que ajuden a descobrir les veritats i donant-se la mà creen una convivència feliç. L’esperit de la natura poesia dels humans.

dimecres, 1 de març de 2017

Niu d’art poètic, un nou pas endavant



El Niu d’art poètic de Parets del Vallès a un any vista de celebrar les noces d’argent conserva intacta la il·lusió del primer dia, essent el seu objectiu avançar i millorar en las tasca de promocionar l’estimació de la poesia, creant afició i desitjos de poeta.La tasca del Niu d’art poètic es prou coneguda a Catalunya amb l’organització de concursos, recitals i espectacles. El concurs de rapsodes i de poesia inèdita, el més veterà, s’ha vista acompanyat per l’infantil dedicat a les Escoles de Parets i amb l’intent, perquè nomès s’ha celebrat una vegada, de continuar el de Poesia Jove amb la publicació del poemari guardonat. L’any 2014 TEMENOS EDICIONS, publicà BALLANT AMB L’HEURA, de Roser Bastida Barau.
En l’objectiu de crear noves il·lusions, enguany en les Bases s’hi ha afegit la modalitat de POESIA VISUAL i es desitja una gran participació. Es preveu presentar, amb una exposició els poemes participants, el dia del lliurament dels premis. Es demana un sol poema i el premi del guanyador és de 500 €.
La novetat de les activitats poètiques de l’any ha incorporat dos espectacles, un dedicat a Ramon Llull amb el títol de TOTS I TOTES SOM RAMON LLULL, presentat al teatre de Can Rajoler i un altre dedicat al poeta de Parets, isidre Oller, titolat EL VENT EM PARLA DE TU, inspirat en el seu llibre de poemes TH WIND CRIES MARY.
S’està preparant un  tercer, que se celebrarà el mes de març del 2018.  La il·lusió de l’entitat vallesana no té límits i en el recital del més de febrer d’enguany s’insinuà la possibilitat de crear l’Escola de Poesia del Niu d’art.
El diumenge dia 28 del més de maig d’enguany se celebrarà el II Congrès de poesia popular catalana en el restaurant La Salut. La voluntat de Niu d’art és encarregar una conferència  a Isabel Clara-Simó amb la col·laboració en el col·loqui i recital de Mariona Comellas al matí de les 11 a les 13 h. Amb les dues ja s’hi ha contactat. Dinar de germanor i Recital a la tarde a càrrec de RIMATERRÀNIA i micro obert si s’hi escau. Obertament, Parets del Vallès una població catalana que viu i estima la poesia.