L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 24 de desembre de 2017

Pobresa d'avui, riquesa d'ahir


És feixuc caminar per camins perduts a les valls i muntanyes,
per camins plens de pols que castiguen el respirar,
carregats amb la misèria que tens per viure,
quan un temps vam ser amos del món.
Pensar en futur pobre, quan ets ric sense mesura,
lliçó mai apresa, quan els altres no tenen res,
fent-los callar amb la policia i la guàrdia civil.
No vam escoltar, i ens haurien ensenyat a caminar,
ara som humils per força i ells eren humills per dignitat.
La nostra pobresa d’avui és el premi de la nostra indignitat.

La nostra policia és avui la pobresa.

dilluns, 4 de desembre de 2017

30è FESTIVAL DE LA POESIA DEL NIU D’ART POÈTIC

No podia ser d’altra manera, el Festival de Poesia fou un clam de llibertat. Un dels empresonats fill i veí de Parets, defensor dels drets de les persones i dels pobles, i la poesia, essència de l’esperit humà, en fa bandera de  llibertat. El Teatre de la Biblioteca de Can Butjosa fou un digne escenari de l’acte i s’hi respirava l’aire pur de la paraula. Lliurar els premis era l’objectiu de la trobada amb germanor entre la poesia d’elit i la poesia de la ciutadania, en les variants de poesia escrita, poesia visual i poesia recitada. Donava relleu, la presència del poeta català Enric  Cassases molt aplaudit pel públic que desitjava escoltar-lo. Unes paraules, sintetitzades en dos poemes, curtes però intenses en guanyaren les simpaties. Els tretze rapsodes palesaren una excel·lent professionalitat palesant els poemes escollits per  cada concursant i l’obligat del poeta homenatjat i evidenciaren la qualitat de la poesia en les varaints de catalana i castellana, essent la catalana la majoritària, no debades l’objectiu del Niu d’art és promocionar el català en la vessant poètica. Els poemes recitats d’Enric Cassases demostraren quina és la centralitat temàtica amb un matís lúdic i crític de la poesia actual. El Niu d’art poètic de Parets del Vallès ha donat un nou pas endavant en el camp de la cultura escribint una nova pàgina en la seva història.

dilluns, 20 de novembre de 2017

Recital de novembre de 2017del Niu d’art poètic

Un recital diferent, no, un recital en el marc del moment històric i continuant la línea ascendent de l’entitat cultural paretana. La centralitat de l’acte presentava dues vessants prou significatives. A) canvi de president B) convidats al voltant d’un llibre. Feta la salutació pel nou president Isidre Oller, donà la paraula al president dimitit. Abans de llegir el poema escrit recolzant la llibertat dels presos, un servidor vaig explicar que la meva dimissió no era per  cap desengany, per cap contratemps, sinò per exigències de l’edat que limita els moviments físics i a vegades el anímics. I aquesta condició no permet poder actuar tal com es mereix el Niu d’Art. Si la Junta ho contempla continuarè com a vocal i dedicarè la meva activitat literària al  creixement de l’entitat. Donades les gràcies als socis i sòcies per la seva col·laboració vaig llegir el poema JO SÓC LA MEVA LLIBERTAT.
Acte seguit els membres i amics del Niu recitaren els poemes escollits i una vegada acabada la primera part, el President isidre Oller presentà amb un estil molt distès el llibre del poetes convidats “A punt”.Un llibre d’editorial Volianes que aporta un nou estil d’entendre la poesia i particularment de viure-la, amb unes reflexions que situaven el poemari en el marc de la natura i del progrès. Un llibre escrit a sis mans simulant un concert de piano a quatre mans. Núria Pujolàs, Jordi Roig i Lali Ribera, actrius i actor amb un petit espectacle en forma de joc conviden als assistents a esdevenir actors vivint emotivament els poemes que elles i ell llegeixin.

Marina Serra amb el seu violí agermà música i paraula amb unes interpretacions que enriquiren el recital i el seu ambient i complementaren les emocions poètiques de la paraula amb la mística de la música, que enlaire l’esperit. 

dijous, 2 de novembre de 2017

POESIA I MÚSICA EN EL SILENCI

El dia de TOT SANTS, a casa nostra, l’esperit global de la vida respira aromes de les flors, escolta músiques i poemes i medita en els espais del silenci on conversen íntimament els habitants dels pobles i els que reposen la pau merescuda. Alliçona comprobar la força espiritual dels cementiris el dia de Tot Sants o de Tots Sants. Tot Sants és l’espai dels d’ahir i els d’avui, Tots Sants, és la resposta dels que habiten el TOT. És le dia de la gran Germanor universal, el dia en el que la vida i la mort fan veritat la seva germanor, amb la vida comença l’existència i amb la mort es transforma en una altra. Com és aquesta altra, en tots és un desig, en molts, una altra vida, i en alguns la fi de tot. Però el dia de Tots Sants és la gran diada de la humanitat, perquè humanitat són tots, els d’avui i el d’ahir.
A Parets del Vallés l’acte central de la festa global de germanor se celebrà en un espai del cementiri. Un recital poètic i un concert musical. La poesia i la música que són la mística i la lírica de la vida. El Niu d’art hi aportà la paraula definidora de cada personalitat perquè és la paraula la imatge subtil de cada ésser humà. Però la força de la  paraula de la mà de la música esdevé la intensitat sublim de la existència, que respira natura i desitja eternitat. Amb els poemes i les músiques al vent, Parets saludava espiritualment als seus avantpassats mentre ornava la seva estada amb un ram de flors, enviava la il·lusió d’aquells petons de la vida, recordava alegries i penes, i alguna llàgrima regalaven els ulls.
El Duo Adagio amb el piano i el violí amb les seves melodies embolcallaren les essències dels poemes i regalaren al cel blau el missatge de l’amor, que no mort mai i que fa viure pensant en l’infinit sublim. Infinit que cada persona viu d’acord amb les seves idees i emocions però que en el fons sempre és una abraçada universal de tota la humanitat.
Parets, el dia de TOT SANTS, va recodar a tots els seus ciudatans que en l’espai del gran silenci s’hi descobreix el misteri de la vida, embolcallada amb aromes poètiques i amb músiques de l’anima. I que la vida ha de ser sempre plena, cada jo ha de ser jo per què Tots Sants celebrin la seva gran diada.         


dijous, 7 de setembre de 2017

Bertus Companyó, el teva darrera volada.

Amic Bertus la teva darrera volada ha estat infinita. Ara la teva vida és volar perquè la teva il·lusió de volar era estimar. Tu estimaves molt. M’ho vas demostrar i ho vaig viure. La paraula amor no tenia aturador perquè el teu cor tampoc el tenia. El temps ha aturat el teu cor però l’eternitat respecta la teva volada que és sublim per què quan aprenies a volar en el temps la teva vida era creativa. El gran teatre de la vida. I era immens el teu teatre i la teva dramatúrgia. És veritat que alguns moments eren difícils d’entendre perquè, potser, les ales dels altres no eren tan potents com les teves. La teva dramatúrgia, que esdevenia com era el teu vol, per intensa, no era fàcil, per metafòrica era rica però no arribava prou, per humana es teixia amb els fils d’or de l’orfebre de l’amor, el cor. Bertus moltes vegades em vas dir no deixis mai de volar i és un consell que no vull perdre i compleixo. Tu, des d’el més enllà, controlaràs els nostres vols, i el recor del teu somriure certament ens ajudarà a ser ocells que volen vers l’infinit. Quan la teva malaltia t’aclucava els ulls del cos i t’obria els de l’ànima, les teves paraules eren sempre missatges d’un futur millor. Bertus, m’agrada recordar-te actuant en un escenari, m’agrada recordar-te prenent un café i m’animaves a no defallir i volar, tinc en el cor una recança d’un projecte que ha estat impossible. I tinc en el meu escriptori un treball que tu vas millorar i encara no ha estat presentat en cap escenari. La malaltia va impedir que moltes idees esdevinguèssin un missatge teatral a les persones que no perden el desig de volar. Volar per a tu era estimar. Ara no estimes, perquè ets amor. Des d’on siguis, jo crec on ets, fes-nos l’ullet, per desitjar ser bons actors en el teatre de la vida. Bertus, no et dic adeu, et dic fins sempre. A l’ternitat ens trobarem, sí, per què el teu amor era sincer i verídic, no hi havia odi. Una abraçada des del cor.

dimecres, 31 de maig de 2017

La poesia signe d’independència i llibertat

Viure poèticament és sinònim de llibertat perquè és l’assoliment d’un desig que obre la ment i referma la voluntat. El desig d’una persona és la força de l’orientació de la seva vida i palesa la normalitat de les accions humanes. Sense desig no hi ha millora cultural. Ser és l’assoliment d’un voler. I la cultura és arma bàsica de la configuració social. La voluntat al servei de les relacions humanes que es converteixen en col·lectivitats definidores d’identitats. I una col·lectivitat amb identitat pròpia i diferent és la base indispensable que dóna dret a ser independent i a definir-se estat responsable de la seva realitat històrica. Tots els pobles tenen la poesia que defineix la seva identitat i a la pell de brau la incidència poètica palesa camins paral·lels a Catalunya i a Espanya. Dues poètiques diferents que han definit dues cultures també diferents. Les primeres manifestacions poètiques de la literartura espanyola tenen arrels gallegues i les catalanes són occitanes. Els orígens manifesten diferències i drets a ser. És senzillament la manera d’actuar de la naturalesa. I les seves essències milenàries continúen vigents en el segle XXI. Les mútues influències que poden detactar-se en ambdues literatures no impliquen unificació sinò simplement el diàleg intercultural que fa avançar ambdues cultures, no unificar. La unificació és la mort d’una d’elles i conseqüentment un emprobriment cultural de la humanitat. La presència al món de la poesia catalana és una demostració de la veritat i realitat d’una col·lectivitat diferenciada amb capacitat cultural per crèixer amb bona harmonia i, a la vegada, contribuir a l’avenç cultural dels altres pobles amb que es relaciona. La poesia catalana és i vol ser. En els nostres dies, quan un percentatge majoritari dels catalans proclamen obertament la seva voluntat de ser un estat europeu, l’ADN català té en la poesia aquella  saó que alimenta les plantes del seu jardí i esclaten plenes de llum i color en la primavera amb una potent manifestació de vida. La poesia en totes les seves manifestacions artístiques des d’els trovadors i joglars fins als poetes dels nostres dies sempre han conreat i saonat la llibertat de ser poble independent. I aquesta imatge que han passejat arreu és imborrable i un testimoni inquestionable del desig de llibertat. Si fessim un recorregut per la història de la poesia catalana trobartiem molts poemes que com “Les campanes de Sant Honorat” proclamen des de l’esclavatge el seu dret de ser, estar i fer en llibertat. I als nostres dies, a ple segle XXI, la poesia amb respecte però amb fermesa defensa el dret de ser l’art de la paraula de la Nació Catalana. En el món de la poesia popular és encoratjador el gran nombre de poetes, homes i dones, que amb la senzillesa del seu vers entonen himnes i reclamen  llibertat. I en aquest clam si escolten també veus d’altres pobles de la pell de brau que allarguen la mà a Catalunya. Amb aquestes simples paraules m’agradaria encoratjar i fer arribar la meva veu a tots els catalans i catalanes perquè ara més que mai omplin de poemes de llibertat els carrers i places i amb simpatía i amistat eixamplin la sardana amb poetes valencians, mallorguins, aragonesos, andalusos, gallecs, vascos, extremenys i castellans. Que les diferents llengües de la pell de brau defensin amb la seva peculiar poesia la llibertat de tots els pobles. Es diu que la poesia és de minories, però la història ens recorda que les victòries culturals les guanyen les minories. Per què l’estat no vol sentir parlar de referéndum català, com tampoc un referéndum de tot l’estat? Per què té por de les minories que culturalment en l’estat espanyol se senten menystingudes i arreconades. Però defensant el seu dret a la llibertat, juntes, poder esdevenir majoria. La poesia a tots els pobles és l’arma cultural de la creativitat. Creativitat catalana, gallega, andalusa, aragonesa, valenciana, extremenya, castellana, basca. Imagineu una trobada de les llengües que es parlen a Espanya en defensa de la llibertat?